Els mecanismes de defensa psicològica són els que ens enfrontem cada dia, de vegades sense adonar-nos de com intentem fugir de factors negatius per a la nostra consciència.
Instruccions
Pas 1
desplaçament
Moltes persones solen utilitzar aquest mètode per protegir-se de les influències negatives externes. Aquest mètode consisteix en el fet que inconscientment intentem forçar dels nostres pensaments allò que ens pesa. En poques paraules, desplaçem qualsevol fet de la nostra consciència i canviem a una altra cosa el més ràpidament possible.
Regressió
L’ús d’aquest mecanisme ens fa baixar al nivell d’adaptació inferior i ens permet satisfer els desitjos bàsics.
Projecció
Aquest mecanisme sovint funciona en persones immadures i vulnerables. L’essència d’aquest mecanisme és que una persona nota les seves pròpies mancances, sovint acrítiques, en altres persones, prestant una atenció excessiva. A la vida quotidiana, sovint ens podem trobar amb aquest mecanisme de defensa.
Introjecció
La introjecció és el contrari de la projecció. Aquesta defensa psicològica es troba en una etapa inicial del desenvolupament de la personalitat i es pot activar en el moment del dol, amb la pèrdua d’un ésser estimat. Consisteix en el fet que en formar una personalitat, una persona absorbeix la moral i els fonaments dels seus pares i, amb l’ajut de la introjecció, s’eliminen les diferències psicològiques entre els objectes de l’amor i la personalitat.
Pas 2
Racionalització
Aquest mecanisme es pot resumir en una paraula: autoengany. L’essència de la racionalització és que podem justificar els nostres pensaments, accions, sentiments i comportaments contraris a les normes acceptables. Sempre hi ha una part de veritat en la racionalització, però l’autoengany predomina moltes vegades.
Intel·lectualització
Amb aquest mètode de protecció, la gent recorre a una anàlisi intel·lectual excessiva del que va passar. Sovint ens podem trobar amb persones que no resolen els seus problemes, sinó que només en parlen.
Compensació
A causa de la compensació, les persones tendeixen a superar inconscientment les seves experiències i complexos adquirint estatus a la societat. Hi ha una compensació acceptable i inacceptable. Acceptable: una persona cega es converteix en un gran artista, compositor o dissenyador de moda, inacceptable, una manifestació d’agressió, com a compensació d’un aspecte poc atractiu o d’una estatura curta.
Pas 3
Negació
Les persones immerses en aquesta protecció simplement no noten problemes, experiències, sentiments, pensaments. Es produeix el rebuig de la realitat.
Parcialitat
Les pors latents, les preocupacions, les experiències, tancades en el subconscient a la vida real, es transfereixen en forma d’agressió a un objecte determinat.
