La por és un sentiment que ens fa oblidar de tot. Quan una persona té por, perd la calma. I pel que fa a l’ansietat, es pot perdre la son i la gana. Per no ser portat a aquests extrems, s’ha d’aprendre, almenys parcialment, a alliberar-se d’aquest sentiment.
Instruccions
Pas 1
No ignoreu del tot la sensació de por. La naturalesa no la va inventar en va per salvar-nos de tota mena de problemes. De vegades és necessari, en lloc de superar aquest sentiment, reflexionar sobre la correcció del que està fent. Sovint la gent es penedeix de fer alguna cosa malgrat totes les seves pors. Així, per exemple, podeu tenir por de conduir tota la vida i atrevir-vos a tenir un accident. D’una banda, ningú no és immune a això. D’altra banda, pot ser més correcte notar almenys ocasionalment senyals interns.
Pas 2
Escolta la veu de la raó. Moltes coses que semblen aterridores resulten completament ordinàries, una vegada que hi penses correctament. Per exemple, molta gent experimenta por quan visita un metge. Però només cal pensar-hi, ja que queda clar: no hi ha res a tenir por. Al cap i a la fi, no és per res que existeix la saviesa popular: el dimoni no és tan terrible com està pintat.
Pas 3
Aprèn a mantenir la calma. De vegades les pors són infundades. Una mica de por pot crear tot el pànic si no us atureu a temps. Si teniu tendència a arribar als extrems, intenteu reservar un parell de minuts al dia per aconseguir l’equilibri interior. Podeu tancar els ulls, respirar profundament i intentar adonar-vos clarament que tot està bé, ja que la por ja no està. De vegades es pot prendre algun tipus de medicació contra l’ansietat, però no en faci un ús excessiu, en cas contrari beureu pastilles constantment. Potser no us importa descansar en algun lloc de la natura, en silenci. Al cap i a la fi, les pors infundades solen ser una reacció a l’estrès i la fatiga.
I el més important, recordeu que qualsevol por està subjecta a una persona, només cal desfer-se’n a temps.
