Hi ha moltes teories de l’atenció inventades per diferents especialistes, tant en el camp de la psicologia com en el camp d’altres ciències socionòmiques. El coneixement d’aquestes teories ajuda a una persona a comprendre millor els mecanismes d’atenció i control.
Hi ha moltes teories de l’atenció. Per exemple, els defensors de la teoria motora de l'atenció argumenten que el moviment és la base de la nostra activitat mental. La majoria de la gent creu que les contraccions musculars són una conseqüència del funcionament de l'atenció d'una persona. Però els partidaris de la teoria dels reflexos diuen exactament les coses oposades.
Segons el psicòleg francès T. Ribot i el psicòleg rus M. M. Lange, el moviment dóna suport a l’acte d’atenció a nivell fisiològic. A més, gràcies als moviments, els sentits s’ajusten a la concentració de consciència o al procés oposat a aquesta.
Segons la teoria de l'atenció d'Uznadze, la base del seu funcionament com a condició necessària per a l'activitat mental d'una persona és una actitud. Segons aquest psicòleg, l'atenció és un estat especial de sintonia de la psique sobre un determinat objecte o activitat humana, que es genera per la influència de l'experiència prèvia en altres accions humanes. És a dir, l’atenció depèn directament de l’experiència prèvia. Per exemple, un gos mossegava un home quan era nen. Si abans ni tan sols es va adonar d’aquest amic de quatre potes d’un home, ara, tan aviat com apareix a l’horitzó, es concentra instantàniament i segueix tots els moviments de l’orella d’aquesta bèstia. Es poden donar exactament els mateixos exemples amb altres reaccions humanes automàtiques.
Segons la teoria reflexiva de l’atenció, que van proposar Pavlov, Sechenov i Ukhtomsky, els motius del desenvolupament de l’atenció s’associen a reflexos i reaccions orientatius, la finalitat dels quals és adaptar la psique humana a allò que sent i percep. Segons Pavlov, aquestes reaccions orientadores creen un entorn d’excitació òptima o dominant. Segons la teoria del reflex, moltes connexions neuronals temporals apareixen al cervell quan es fa necessari concentrar-se. Quan es produeixen, les parts adjacents del cervell es bloquegen i els impulsos laterals es controlen mitjançant aquesta còpula de connexions nervioses, és a dir, la dominant. Altres accions que una persona vol fer són purament automatitzades.
Hi ha moltes més teories de l’atenció inventades per diversos especialistes, tant en el camp de la psicologia com en el camp d’altres ciències socionòmiques. El coneixement d’aquestes teories ajuda a una persona a comprendre millor els mecanismes d’atenció i control.
