Les persones addictes al joc i als jocs d’ordinador són incapaces d’autodisciplinar-se, són irresponsables i propensos a la depressió. Els psicòlegs comparen l'addicció al joc amb l'alcoholisme i l'addicció a les drogues. Els principis dels problemes psicològics i el procés d’addicció són gairebé els mateixos.
Falta quelcom
Fins i tot per a un adult, és normal voler participar en un joc. Tot i això, hi ha d’haver una certa mesura per a tot. Els jugadors poden passar uns dies i altres a l’espai virtual, perdent la noció del temps, els diners gastats i la pèrdua de beneficis. Al mateix temps, la seva irresponsabilitat pot provocar un coma creixent de problemes que tard o d’hora s’hauran de resoldre.
A aquestes persones els falta emoció i comencen a jugar a màquines escurabutxaques, casinos subterranis o jocs d'ordinador. Hom té la impressió que no van tenir prou temps per jugar prou durant la infància i que intenten omplir els buits.
De fet, en casos greus, una persona es veu "atreta per l'addicció al joc" quan està sotmesa a un estat de depressió: es produeixen una sèrie de problemes i la persona trencada perd la voluntat de resistència i el significat de la seva existència. En una altra versió més senzilla, una persona va ser educada inicialment bastant infantil, sense iniciativa i no independent. Té problemes amb l’estructuració del temps: no sap què pot fer, no li agrada treballar i no hi ha aficions ni aficions estables. En una paraula, no hi ha cap harmonia interior de la personalitat i cal trobar, com a mínim, alguna cosa d’interès.
En la primera fase, una persona mostra interès per un joc en concret i no sent una sensació de dependència. La seva passió és selectiva i es manifesta de tant en tant. La persona creu que és capaç d’aturar-se durant el temps. En aquesta etapa, es forma la passió: una persona troba com desfer-se de l’avorriment i la soledat i també s’allunya dels problemes no resolts.
Addicció al joc
Al cor del desig d’addicció al joc hi ha la insatisfacció personal d’una persona i, amb l’ajuda del joc, busca realitzar pràcticament les seves necessitats en un sentit propi. Els psicòlegs observen característiques i principis similars d’addicció entre els jugadors amb alcohòlics i addictes a les drogues. Una persona que no és capaç d’afrontar els desafiaments del destí i de resoldre els seus propis problemes tendeix a fugir-ne. Un alcohòlic busca consol en beure, un drogodependent en drogues psicotròpiques i un addicte a les apostes en realitat virtual.
Tot i la comprensió inconscient de la falta de sentit del procés de joc, una persona gasta tot el seu temps i diners en continuar amb una passió negativa. Està satisfet amb aquesta sortida dels problemes reals, perquè només en el joc se sent com un veritable heroi. Es forma un desig d’ocultar la seva afició als familiars i amics, que es desenvolupa amb el pas del temps en l’hàbit de mentir i sense motius. El jugador no admet la seva addicció i declara que en qualsevol moment pot acabar amb calma aquesta afició. Tanmateix, aquest moment no arriba per molt de temps.
Per tant, una persona perd gradualment els valors i les pautes de la vida, perd la voluntat de lluitar. Al seu cor és un jugador, però de fet va amb el flux. Al mateix temps, s’observa un estat d’ànim baix, desapareix l’interès per la participació activa en la vida de la família i la societat i, posteriorment, qualsevol activitat social. A la vida quotidiana, mostra apatia, inseguretat i augment de l’ansietat.
