La influència excessiva dels processos emocionals i de pensament en el comportament humà no sempre funciona a les seves mans. Això provoca ansietat excessiva durant tot el dia i també té un impacte negatiu en la presa de decisions i en la fixació d’objectius. A més, una activitat mental excessiva treu una gran quantitat d'energia a una persona, deixant el seu cos feble i sense vida.
Què pot fer una persona per sortir de l’opressió de la seva pròpia ment? Molta gent està acostumada a la idea de lluitar contra el seu món interior, intentant distreure’l amb alguns factors externs. Això pot ser una varietat d'entreteniment, l'ús d'alcohol, tabac i drogues. Menys sovint: immersió profunda en l’activitat laboral, fins arribar a un estat d’esgotament complet.
Això passa pel fet que el món europeu no tendeix a veure altres maneres de resoldre els seus problemes interns.
Afortunadament, hi ha una tècnica senzilla que ajudarà a qualsevol persona que vulgui aconseguir una sensació d’equilibri i pau.
Val la pena intentar substituir la resistència als pensaments i les emocions per la seva acceptació. A primera vista, això pot semblar difícil, però, curiosament, n’hi ha prou amb no fer-hi res. En poques paraules, deixeu d’afegir combustible al foc. Podeu fer-vos la pregunta "puc permetre que siguin els meus pensaments?" Si no ho podeu fer, té sentit provar diverses pràctiques de relaxació, incloses les meditacions o les posicions de ioga.
Després d’acceptar aquests fenòmens, s’obre una nova oportunitat per a una persona, anomenada observació. És a dir, ara pot mirar des de fora les seves formes i sentiments mentals, sense implicar-s’hi. I, en presència d’una observació acurada, tendeixen a disminuir la velocitat i després dissoldre’s, deixant enrere només una sensació de calma de fons.
En general, l’essència s’acosta a la meditació. I, per ser més precisos, a la seva versió activa, sense estar en silenci ni elements de relaxació. Els consells d’observació poden semblar descoratjadors, especialment per a aquelles persones que participen constantment en els seus sentiments i raonaments. Però, en realitat, n’hi ha prou amb prestar atenció a la informació dels òrgans de percepció: el món que l’envolta, els seus sons, olors, sensacions tàctils a la pell. Això contribuirà al desplaçament del focus de la consciència dels seus fenòmens a la seva observació. Al cap i a la fi, en definitiva, una persona ja és aquest “observador silenciós”.
