La teràpia del jardí (teràpia del jardí) és un tipus de prevenció i rehabilitació de discapacitats psicològiques i físiques mitjançant plantes.
La teràpia del jardí és una àrea de psicologia i medicina poc estudiada. Tot i això, ja s’ha identificat un vincle entre l’ús d’activitats hortícoles d’una persona i la millora de la seva salut mental.
Les classes de teràpia amb jardí es fan, respectivament, en jardins botànics, així com en altres llocs rics en vegetació. La jardineria assequible permet a una persona ampliar els seus límits i desfer-se de les barreres que li interposen. El començament de la jardineria ja significa que una persona s’ha unit a activitats d’utilitat social. Aquest pot ser el primer pas cap a la seva adaptació a la societat.
Molts tipus diferents de plantes ajuden a estimular i desenvolupar els sentits sensorials humans, les seves sensacions tàctils. Això és molt important per a persones amb discapacitat física, persones amb discapacitat. Totes aquelles imatges visuals que envolten una persona al jardí tenen un efecte beneficiós sobre el seu estat psicològic intern.
La capacitat de cultivar una nova planta dóna a una persona esperança i fe en el bé. Apareix la motivació per a noves activitats. El creixement saludable d’una flor proporciona a una persona confiança en si mateix, augmenta la seva autoestima.
La teràpia del jardí també ajuda en l’àmbit cognitiu d’una persona. Per evitar que la planta mor, cal aprendre a cuidar-la. Amb l’adquisició de nous coneixements, una persona desenvolupa intel·ligència, forma la memòria, aprèn a dirigir la seva atenció en la direcció correcta.
En general, la jardineria redueix l'estrès al mínim, alleuja la depressió i el comportament agressiu. Estar a l’aire lliure sempre és beneficiós per a la salut física i mental.
