Ara se sap que les veritables causes de la malaltia són internes i no externes. Els pensaments i les emocions negatives creen blocs al cos: la tensió muscular, que és un terreny fèrtil per a l’aparició de la malaltia. I motius externs, com ara la baixa temperatura, només donen un impuls addicional per al desenvolupament de la malaltia. La psicosomàtica es dedica a l’estudi de les causes psicològiques de les malalties.
El dolor lumbar desencadena pensaments sobre la manca de diners. Les hèrnies a la columna lumbar apareixen a causa d’una actitud violenta cap al cos, obligació a treballar en un moment en què es requereix descans.
Les malalties de l’esquena es produeixen quan no hi ha sentit de l’acompanyament dels familiars.
El coll, des del punt de vista de la psicosomàtica, pot fer mal amb una flexibilitat psicològica insuficient, incapacitat per adaptar-se a les condicions canviants. El motiu del mal de coll o de la tos és que una persona no pot expressar la seva opinió sobre cap tema.
Les persones a la llengua, les galtes, les picades mentre mengen es produeixen en una persona que vol callar alguna cosa, per amagar alguna informació.
El dolor a les cames significa que una persona no vol seguir el seu camí. Les varius es produeixen en aquelles persones que volen rebre més d'algú (d'un marit, dels fills) del que donen.
La causa psicològica de diversos tipus de tumors és una atenció excessiva a qualsevol problema. L'essència del problema es determina a partir de quin òrgan està el tumor. Per exemple, una neoplàsia a l'úter s'associa als nens. Les malalties dels òrgans femenins solen ser el resultat d’un ressentiment contra els homes.
La psicosomàtica explica les malalties renals per la por de ser insolvents, de no guanyar diners, de quedar-se sense diners, de no amortitzar el préstec.
Els problemes oculars signifiquen no voler veure alguna cosa. A més, la hipermetropia sovint es produeix en persones després de quaranta anys, quan ja es noten canvis a la cara relacionats amb l'edat. Com a conseqüència de la manca de voluntat de veure’s al mirall, els ulls deixen de veure-se a prop.
