Els somnis han tingut un paper important en la vida humana en tot moment. Algú els considera els viatges de l’ànima que ha abandonat el cos, per a algú és simplement una conseqüència del processament de la informació rebuda pel cervell durant el dia. La psicoanàlisi també ofereix una comprensió pròpia de la naturalesa dels somnis.
El famós Sigmund Freud va establir les bases de la psicoanàlisi com a ciència de l’estudi de l’inconscient. Va ser ell qui va demostrar que les arrels de molts problemes humans s’han de buscar a la part amagada de la seva consciència. Una de les maneres d’estudiar l’inconscient, Freud va considerar l’estudi dels somnis dels pacients.
Segons la teoria clàssica de la psicoanàlisi, en un somni, una persona cau en una realitat especial, composta per diverses facetes de la seva personalitat: "It", "I" i "Super-I". Sota aquests termes, la psicoanàlisi entén les actituds inconscients, ego i morals d’una persona, fruit de la vida en societat. Al somni també hi ha imatges d '"imago": aquest terme Freud designava els prototips inconscients de persones significatives per a ell, principalment pares, germans, germanes.
Segons Freud, les imatges d’imago es formen a la primera infància i romanen en la ment d’una persona per a tota la vida, exercint-hi una poderosa influència. Cada imatge es pot percebre de manera positiva o negativa, cosa que fa que una persona transmeti inconscientment aquesta actitud a tots els objectes similars de la seva vida.
Quan una persona s’adorm, les tres facetes de la seva personalitat es reflecteixen en els seus somnis. D'altra banda, segons Gustav Jung, que va desenvolupar la teoria de la psicoanàlisi, els somnis també contenen arquetips que reflecteixen l'inconscient col·lectiu de tota la humanitat. Com a resultat, el somni s’omple d’un gran nombre d’imatges, que només poden ser desxifrades correctament per un psicoanalista especialitzat.
Així, es pot afirmar que en els somnis d’una persona es reflecteixen tots els seus conflictes interns. Com més conflictes d’aquest tipus, més somnis i més foscos i inquiets. Per contra, en una persona harmònica, la majoria dels somnis són tranquils i agradables. Analitzant els somnis d’una persona, es pot dir molt sobre la seva personalitat, identificar allò que la preocupa. Després d'això, es pot proporcionar una assistència eficaç. Per això, els somnis tenen una gran importància per a la psicoanàlisi, ja que revelen plenament tots els secrets i conflictes interns d’una persona.
De vegades passa que una persona no veu els somnis en absolut; més exactament, simplement no recorda que ho fossin. La psicoanàlisi explica aquesta situació per depressió i por al futur: una persona no vol pensar en el que l’espera, no vol entendre les seves contradiccions internes, cosa que condueix a un bloqueig inconscient de la informació sobre els somnis.
