Carl Gustav Jung és conegut com a associat de l'escola psicoanalítica de Z. Freud i fundador de la psicologia analítica. En la seva investigació, va descobrir que el procés de formació de la relació "subjecte-objecte" es deu a actituds internes específiques. En aquest sentit, es van identificar dos grups principals oposats.
La natura només coneix dues maneres de preservar la vitalitat de l’individu. En el primer cas, hi ha una fertilitat bastant alta i una capacitat de defensa relativament baixa de l’organisme. En el segon, hi ha una varietat de mitjans d'autodefensa en un individu amb una fertilitat relativament baixa. Si aquesta llei biològica s’aplica a una persona, resulta que un grup es centra en objectes i esdeveniments del món extern, mentre que l’altre dirigeix la major part de la seva energia a crear comoditat subjectiva. L'anàlisi d'aquestes característiques va permetre a Jung distingir els tipus extravertits i introvertits.
Tipus psicològic extravertit
L’actitud extravertida es caracteritza per una actitud positiva cap a l’objecte. Una persona participa constantment en esdeveniments en curs i es dissol completament en ells. Les persones extravertides solen ser sociables, alegres (si hi ha un cicle d’esdeveniments), canvien fàcilment. Però l’aparent grau d’adaptació té un desavantatge. L’atractiu de l’exterior perjudica el món interior. Això es pot manifestar com a incoherència, incapacitat de concentració, falta de puntualitat i negligència dels sentiments i la salut interiors.
Tipus psicològic introvertit
Els introverts tracten el món objectivament d’una manera abstracta. Intenten disminuir la seva importància i crear condicions per a la comoditat interior. Qualsevol esdeveniment extern és vist i avaluat a través del prisma del subjectiu. Es tracta de persones que estimen la solitud, són lacòniques entre els desconeguts, no “emmalalteixen” amb les tendències de la moda, els ensenyaments, etc., no mostren activitat innecessària. Tenen un món interior ric i una sensibilitat especial. Però la incapacitat d’avaluar la realitat objectiva els fa vulnerables.
