La gelosia ha existit en tot moment, tot i que abans, a causa d’això, lluitaven en duels o abocaven verí als aliments, ara no és costum demostrar-ho.
En general, la gelosia pot tenir dues raons. En primer lloc, té por de perdre algú que estimes. I en segon lloc: un sentit excessiu de propietat, quan una persona es considera tan important i significativa que la seva parella passa a ser propietat seva, sense dret a tenir la seva pròpia opinió ni desitjos.
Com qualsevol altre problema psicològic, la gelosia és un sentiment que ens arriba des de la infantesa. Aquest és un model de comportament que ha après un nen en el procés educatiu. Si hi ha diversos nens a la família, no hi ha dubte que competiran entre ells i, en conseqüència, mostraran una sensació de gelosia. Si els pares donen a aquests fills prou amor i atenció, superaran aquest estat sense problemes. Una altra situació és quan els pares són sobreprotectors, violen l’espai personal del nen i interfereixen en la seva vida personal. Aleshores, el nen transfereix aquest model de comportament a la seva família i també infringeix l’espai personal del seu cònjuge, privant-lo de la llibertat.
No penseu que la gelosia és una manifestació d’amor. L’amor és, en primer lloc, respecte pels interessos d’una parella i no recels eterns, desconfiança i escenes escandaloses de gelosia. Algunes persones troben útil donar motius de gelosia de tant en tant. Creuen que d’aquesta manera podran cridar l’atenció de la seva parella. Però això és fonamentalment equivocat, perquè d’aquesta manera, soscavareu la confiança i la relació es convertirà en una càrrega, la vostra parella intentarà constantment atrapar-vos en una mentida, buscar l’engany a tot arreu. Algunes persones simplement no poden fer front als seus sentiments de gelosia. Si teniu enveja de tot seguit, intenteu fer el contrari: envolteu la vostra parella amb cura perquè ell mateix comenci a buscar la manera de prendre un descans amb vosaltres. De vegades passa que la gelosia és una reacció defensiva quan una persona gelosa enganya, encara que sigui mentalment. Així, intenta justificar les seves accions i pensaments.
El secret de la felicitat familiar és l’observança de l’espai personal combinat amb l’oci conjunt.
