Els gestos són molt més difícils de controlar que l’entonació. És per això que fins i tot una persona que pronuncia amb antelació una mentida preparada per endavant pot ser fàcilment traïda per moviments involuntaris.
Instruccions
Pas 1
Mireu si l’altra persona porta la mà a la boca. Es tracta d’un gest infantil que tampoc no es pot desfer dels adults. Quan diu una mentida, el nen sovint porta automàticament la mà a la boca, com si intentés tancar-la. Els adults poden canviar aquest gest una mica: portant involuntàriament la mà als llavis, s’agafen i comencen a acariciar la barbeta, tocar-se el nas, les galtes, els cabells, etc.
Pas 2
Observa com canvia l’expressió de la persona. Si les seves mentides són molt greus i té por d’exposar-se, el front pot fins i tot estar cobert de suor. Sovint, una expressió facial que delata clarament l’excitació o la por es combina amb un gest inusual: tirar enrere el coll o ratllar-se el coll. Però tingueu en compte que una persona també pot estirar-se el coll quan està molt molesta, enfadada o simplement no se sent bé i comença a notar que li falta aire.
Pas 3
Preste atenció a la mirada de l’interlocutor. Si una persona només mira cap a un altre costat, això no vol dir que menteixi, sobretot si heu fet una pregunta que només es pot respondre recordant un fet. Tanmateix, la persona que no diu la veritat no només mira cap a un altre costat. Pot començar a fregar la parpella inferior o superior, tocar les pestanyes, com si intentés tancar els ulls. Les dones que s'han maquillat involuntàriament canvien aquest gest per no esborrar ombres, delineador d'ulls o rímel: comencen a acariciar la part superior de la galta, a tocar lleugerament la pell sota les celles, etc.
Pas 4
Intenteu determinar l’adequat i oportú dels gestos de la persona. Si els seus moviments són una mica lents, és probable que menteixi. En aquests moments, una persona intenta deliberadament repetir els moviments habituals fàcilment llegibles, però ho fa en un moment equivocat, ja que no actua espontàniament. Per exemple, enfadant-se, les persones de vegades donen cops a la taula, a més, primer fan un gest i després comencen a parlar o fan les dues coses gairebé simultàniament. Un mentider que intenta fer el paper d’una persona enfadada amb sospites primer començarà a parlar i només després picarà la mà.
