Tothom coneix la por. Tothom a la seva vida tenia por. El nen també pot tenir por d’alguna cosa. Pot ser una por als desconeguts, la mort, un cotxe, etc. La por més freqüent a una edat primerenca és la por a la separació de la mare.
El nen pot sentir-se ansiós, ja que, per exemple, a la llar d’infants, no se l’emportarà, l’oblidarà. Fins als set anys, les pors es basen en l’instint d’autoconservació. En els nens de 8 a 9 anys, les pors tenen un caràcter social. Com la solitud, el càstig i fins i tot la por a la mort. És imprescindible parar atenció si el nen està preocupat per alguna cosa, de manera que la por no es converteixi en fòbia.
Si el bebè té por dels desconeguts, no l’hauríeu de convèncer per saludar un desconegut o, després d’haver vingut de visita, enviar immediatament els nens a jugar a una habitació independent. El nen s’ha d’acostumar, mirar al seu voltant. Una bona prevenció d’aquesta por és la visita als centres d’entreteniment infantil. Amb el pas del temps, el nadó s’acostumarà a l’ambient ple de gent. És important elogiar el nadó per la seva independència.
Una altra por habitual de la infància és la foscor. La imaginació del nen converteix les ombres en monstres. Si el vostre fill té por en una habitació fosca, deixeu una llum lluminosa o nocturna a l'habitació. Si un nen té por als sons forts, s’ha d’explicar el seu origen.
No espanteu de cap manera el nen. No es pot intimidar amb tota mena de babayques, monstres, policies. Els nens tenen una imaginació rica, de seguida dibuixen imatges de por en la seva imaginació. Només un nen més intimidat pot sortir d’això. Això provocarà temors encara més grans contra els quals encara heu de lluitar.
Expliqueu a l’infant les seves pors, no us avergonyiu de les pors, no feu burla del nen, encara que els semblin divertits. Mostra sempre el teu amor pel teu petit.
