El ressentiment és un còctel explosiu d’ira, pietat i esperances incomplertes. La persona ofesa es va destruint gradualment des de dins, reproduint la situació al cap que s’ha convertit en la causa de la decepció.
Per què la gent s’ofèn?
El ressentiment és un sentiment que absorbeix una persona des de dins. Es basa en expectatives injustificades, autocompassió i ira contra el delinqüent que va cometre accions injustes. La gent es pot ofendre amb qualsevol cosa que vulgui, reprovant el "destí dolent", els que l'envolten i fins i tot ells mateixos.
Els psicòlegs diuen que aquest sentiment prové de la infància: un nen que pateix de manca de comunicació amb la família o els amics comença a ofendre’s, intentant així provocar una reacció dels altres. El mateix es pot dir dels intents fallits d’autoafirmació, per exemple, els adults no van apreciar els esforços del bebè, no el van lloar a temps, etc. El nen s’ofèn per canviar el curs dels esdeveniments i cridar l’atenció sobre ell mateix.
En la ment d’una persona madura, el ressentiment sorgeix en resposta a un insult, un dolor, una burla, una retroalimentació negativa, ignorant una sol·licitud i causant dolor, tant físic com mental. Ofesa, una persona vol canviar l’actitud cap a ella, per exemple, per tenir més en compte la seva opinió i desitjos, per mostrar més atenció. Sovint, la gent mai no ho admet obertament, prefereix demostrar ressentiment de manera no verbal: amb mirada, manca de voluntat de parlar amb el delinqüent o fins i tot de veure’l.
Per què és perjudicial ser ofès?
El ressentiment és en realitat una ira profundament reprimida, de fet, dirigida cap a l'interior i no cap a l'exterior, de manera que és molt destructiva. Amb l’ajut d’un silenci gèlid i una mirada despectiva, la persona ofesa intenta “castigar” el seu delinqüent perquè entengui que s’ha equivocat i es penedeixi.
No obstant això, repetint repetidament la situació que li causava dolor al cap, la "víctima", abans de res, es castiga a si mateix. Sembla que el ressentiment protegeix la nostra autoestima, però això és una farsa. Augmenta la irritabilitat, fa malbé l’estat d’ànim i fa mirar el món en blanc i negre. A més, aquest dolorós sentiment sovint interfereix amb el pensament racional i la presa de decisions adequades.
Si el ressentiment no s’atura a temps, pot convertir-se en la progenitora de sentiments com la venjança i l’odi. Alguns professionals de la medicina argumenten que els greuges crònics poden provocar malalties greus i devastadores com el càncer de fetge i la cirrosi. El perdó pot proporcionar alleujament a aquesta depriment aflicció. Perdonant el seu delinqüent, la "víctima" guanya llibertat.
