L’estat d’indiferència davant tot el que passa al voltant d’una persona li impedeix treballar de manera efectiva i descansar plenament, privant-la dels plaers quotidians. L’apatia és un obstacle important per a l’alegria i es pot superar de diverses maneres.
Apatia: causes i essència
L’apatia és una síndrome que s’expressa en la indiferència, la indiferència i l’actitud desvinculada d’una persona davant de tot el que passa al seu voltant. Amb apatia, una persona experimenta una manca de desig de qualsevol activitat. Acompanyat de l’absència de manifestacions externes de qualsevol tipus d’emoció.
El terme "apatia" va ser introduït pels erudits antics en el significat de "desapassionament", que originàriament significava la màxima virtut: una visió filosòfica aïllada, accessible només als savis que renunciaven a les seves passions egoistes.
A la vida quotidiana, una persona en estat d’apatia sovint ho expressa verbalment amb la frase "Estic deprimit". La sensació de fatiga, la indiferència davant de tot, l’absència de motius interns per a qualsevol acció l’hi motiven. En termes generals, l’únic desig és mentir i no fer res.
L’apatia no permet a una persona concentrar-se i obligar-se a fer les feines de la feina o de la llar, no hi ha concentració ni concentració de forces. En el context general del declivi emocional, una persona experimenta un estat, que es pot caracteritzar per la frase "No m'importa". L’apatia fa que sigui impossible conèixer amics, anar a una festa o participar en la teva afició preferida, ja que totes aquestes activitats requereixen una motivació interior.
Sovint la causa de l’apatia és una malaltia recent, per exemple, els refredats greus i les seves conseqüències (deficiències de vitamines). L’apatia es produeix com a resultat d’un esgotament emocional: esgotament físic, mental i emocional, característic d’algunes professions, on es requereix una concentració constant i la persona es troba en tensió constant. A més, l’apatia és típica de les persones que han experimentat una crisi o un estrès físic o emocional prolongat.
Altres causes més profundes d’apatia inclouen certes malalties mentals com l’esquizofrènia o la depressió. En el cas que l’apatia s’allargui i acompanyi les deficiències de la memòria o dificultats en l’activitat intel·lectual, haureu de consultar un especialista per evitar conseqüències no desitjades.
Com fer front a l’apatia
En una situació en què l’apatia no dura més de dues setmanes i no s’agreuja amb símptomes en forma de problemes de memòria, la síndrome serveix com una mena de senyal que hi ha alguna cosa a la vida d’una persona que li impedeix viure i gaudir de la vida, o no té motivació per a accions posteriors i assoliment d’objectius. Una reflexió tranquil·la sobre el problema us ajudarà a trobar una sortida i a desfer-vos de la sensació de buit.
Quan lluiteu contra l’apatia, en cap cas haureu de recórrer al “tractament” amb alcohol i l’ús de drogues sense recepta mèdica, sinó que no només no us ajudeu, sinó que també compliqueu la situació.
Els psicòlegs aconsellen, si és possible, prendre unes vacances de la feina i intentar limitar el contacte amb els altres durant un temps. Preneu-vos una estona: dormiu bé, feu un bany aromàtic i enceneu espelmes. La música preferida o sortir a la natura també us pot ajudar. Com més una persona s’obsessiona amb l’apatia, més durarà aquest estat.
Restaurar l’equilibri energètic és imprescindible quan es lluita contra l’apatia. Presteu atenció als aliments que augmenten el to del cos i contribueixen a la producció de l ’“hormona de la felicitat”: la xocolata, els cítrics, els plàtans i el te verd us ajudaran.
