De tant en tant, molta gent desenvolupa depressió, penombra, malenconia i altres afeccions que sovint s’anomenen depressives. Quina diferència hi ha entre el blues estacional, l’estat depressiu i la depressió?
Què indica un estat deprimit?
Cal tenir en compte que la depressió i l’estat depressiu no són el mateix. La depressió, o blues, es pot produir com a resultat d’esdeveniments desagradables o com a reacció al canvi d’estacions. Això sol produir-se a la tardor i a l’hivern, quan hi ha manca de calor natural, vitamines naturals que es troben a les fruites i verdures fresques i llum solar natural. La depressió és una malaltia, un trastorn mental, de vegades força greu, que requereix tractament.
Un estat depressiu es caracteritza per signes com:
- Disminució del nivell de vitalitat, pèrdua de força, pèrdua d’interès per la feina o les aficions habituals, dificultats per a l’autoorganització personal de la vida i el treball, pèrdua d’autocontrol sobre l’actualitat, manca de voluntat per fer alguna cosa, passivitat.
- Fatiga crònica constant, somnolència en situacions en què es requereix estrès mental, incapacitat de concentració.
- Letargia física general, mal humor no raonable, insatisfacció amb l’espai circumdant, irritació per la gent i petites coses molestes.
- Degradació emocional, apatia, indiferència, falta d’alegria, sensacions avorrides en rebre plaers quotidians ordinaris.
Per regla general, els estats depressius sempre tenen causes no només internes, sinó també externes. Apareixen com a conseqüència d’esdeveniments desagradables a la vida, sobrecàrrega emocional, desastres vitals, molèsties quotidianes, entorn depriment, relacions personals difícils amb els éssers estimats i altres factors incòmodes. A vegades no és tan fàcil sortir d’aquest estat, però sí sempre possible. Només s’ha de tenir cura de si mateix, de la seva ànima. Aquí hi ha moltes oportunitats: des de canviar l’atenció a aficions emocionants, actualitzar l’armari, conèixer nous coneixements, viatges interessants a llocs exòtics, visitar un psicòleg o anar a l’església, on molta gent troba l’oportunitat de posar les coses en ordre a les seves ànimes.
Tot i que la depressió es pot declarar independentment de situacions externes: una persona comença a desitjar sense cap motiu, té un mal humor crònic, una actitud negativa envers tot el que l’envolta, hostilitat o complet desvinculació de la societat. Les manifestacions negatives poden arribar a provar violència física o intents de suïcidi. La malaltia condueix una persona a un carreró sense sortida, obligant-la a cometre accions destructives ridícules i desmotivades que comporten conseqüències destructives a la seva vida i a la dels seus éssers estimats. L’automedicació en aquests casos pot acabar desastrosament. La depressió sempre requereix un tractament urgent i la supervisió d’un especialista, psiquiatre.
