L’autocrítica és una avaluació conscient dels propis mèrits i trets de caràcter com a persona.
El terme autoestima coincideix amb el concepte d’autocrítica. Tenen una estreta relació, ja que l’un segueix de l’altre. L’autocrítica prové de l’autoestima.
L’autocrítica és un valor que no tothom té i que no tothom sap utilitzar-lo. Alguns es critiquen a si mateixos diàriament i sense fonament, tot i que no noten i no reconeixen els veritables problemes. L’autocrítica només perjudica aquestes persones.
De vegades, els problemes d’autocrítica provenen de la infància. Quan els pares, actuant, per descomptat, per motius positius, van baixar involuntàriament l’autoestima dels seus fills, que posteriorment es va reflectir en el seu futur. Per exemple, expectatives injustificades, quan els pares menystenien l’autoestima dels nens mitjançant la crítica. El més important aquí no és creuar certes línies.
L’autocrítica no és inherentment una mala qualitat humana. Ajuda a avaluar sobriament les vostres accions, fets, a reconèixer els errors comesos amb l’objectiu posterior d’eliminar-los. El propietari de l’autocrítica té èxit en autodesenvolupament i superació personal.
Però tot hauria d’estar amb moderació. No es pot portar l'autocrítica a la bogeria, esgotant-se amb la crítica. Això comporta un dany important tant per a la nostra psique com per a la salut en general.
Les persones que tenen una autoestima molt baixa, pel seu estat, atrauen les mateixes polaritats que comporten negatives. Tot error i acte equivocat és una prova del seu propi fracàs com a persona. Així, la gent és pessimista. Estan convençuts que no tenen qualitats positives. Desenvolupen una autocrítica excessiva i aquest estat és conseqüència d’una baixa autoestima.
Cada persona té una sèrie de desavantatges. Traieu-vos la màscara i mostreu els vostres veritables colors. No us podeu idealitzar. Una persona, que troba un costat dolent en si mateixa, comença a fer autocrítica. Criticar-se significa que s’associa a un ideal. Com a conseqüència d’una autocrítica excessiva, el vostre estat d’ànim es deteriora i la vostra salut empitjora, cosa que pot provocar un estat depressiu. Cal allunyar-se de la idealització. Aquesta afirmació no vol dir que no calgui treballar en un mateix i esforçar-se per la perfecció, al contrari, quan es té menys zel, l’objectiu es fa més fàcil d’assolir.
L’autocrítica no és una capacitat per no acceptar-se. Es tracta d’un salvavides que ens ajuda a corregir els nostres errors. Ens dóna un començament per canviar-nos a millor.
