La comunicació té un paper extremadament important en la vida d’una persona. La interacció amb altres persones us ajuda a resoldre problemes complexos que de vegades no es poden tractar sols.
Comunicació interpersonal (directa)
La comunicació interpersonal es produeix entre dues o més persones. Permet establir un contacte directe entre els participants. Per això, aquest tipus de comunicació també s’anomena directa. Cada participant pot influir en el procés d’interacció amb els altres. Aquesta interacció es produeix a través de paraules (comunicació verbal) i a través de signes, gestos o expressions facials (comunicació no verbal).
La comunicació no verbal és el llenguatge principal, ja que totes les seves manifestacions denoten algun tipus de significat. Amb la capacitat de llegir determinats signes (expressió facial, llenguatge corporal), una persona pot reconèixer els veritables motius del seu interlocutor, sobretot si aquest menteix.
La comunicació interpersonal es basa en l'atractiu emocional d'una parella, ja que una persona es guia principalment per les seves necessitats interiors. Una persona es comunicarà amb la seva pròpia voluntat només si se sent fins a cert punt important al seu costat.
Comunicació mediada
Aquesta comunicació té lloc entre una persona i la societat. En aquest cas, només pot rebre informació. La interacció només va en una direcció. Un exemple és llegir llibres, estudiar obres d’art. La comunicació mediada és extremadament important per a la formació de la personalitat d’una persona. Li permet sentir-se unit a la societat en què viu. D’aquesta manera, es comunica amb tot el món.
Comunicació personal
La comunicació personal es centra en el món interior d’una persona. S'associa amb experiències, sentiments i està dissenyat per defensar la personalitat d'una persona en un món enorme i, de vegades, hostil. La comunicació personal es pot produir entre dues persones quan comparteixen allò més íntim.
Per tal que la comunicació entre les persones esdevingui personal, s’han de manifestar a través d’ella qualitats inherents a una persona: bondat, altruisme. En aquest cas, la informació té un paper secundari.
Comunicació formal basada en rols
Aquest tipus de comunicació implica la interacció entre un cap i un subordinat, un professor i un alumne, etc. A qualsevol persona se li assigna un rol que no es pot superar. Els interlocutors saben exactament què poden esperar els uns dels altres. Cadascun d'ells prova un model de comportament determinat per l'altre.
La comunicació oficial és formal. Una persona aporta la individualitat al rol social que se li assigna, però les regles del seu comportament estan dictades per l’entorn on es troba.
