Engany patològic: això és el que els psicòlegs anomenen la condició d’una persona que sovint menteix. Un mentider patològic es diferencia d’un mentider normal pel fet d’estar segur de la veritat del que es va dir i, al mateix temps, s’acostuma al paper.
Què és l’engany patològic?
A la literatura mèdica i psicològica, el terme "engany patològic" es va descriure a principis del segle XX. De vegades, aquesta desviació mental s'anomena "mitomania" (el terme va ser designat pel psicòleg francès Ernest Dupre) o "síndrome de Munchausen".
Per a una persona mitjana, la mentida és una afirmació deliberadament declarada que no es correspon amb la veritat. Però, per estrany que sembli, el mentider patològic menteix sense cap motiu, així. Normalment és fàcil exposar una mentida, però això no molesta a un mentider, perquè està fermament convençut de la veritat de la informació que es diu.
L’engany patològic s’ha de veure com a part d’un trastorn psicològic subjacent de la personalitat, en lloc d’una malaltia separada. Cal assenyalar que aquest trastorn és un dels temes més controvertits del món modern de la psicologia.
Motius del rebuig
La majoria dels científics coincideixen que aquest tipus de personalitat sorgeix com a conseqüència d’una malaltia psiquiàtrica o d’una autoestima extremadament baixa. Sovint un mentider patològic intenta impressionar als altres, però s’acostuma massa al paper.
Sovint, es produeix una síndrome similar en persones que han rebut traumes psicològics durant la infància. A continuació, es detallen algunes de les possibles raons per a la formació de mitomania durant el creixement: problemes de comunicació amb el sexe oposat, manca d’atenció dels pares, crítiques constants d’altres persones, amor no correspost, etc.
Molt sovint, un trastorn similar es produeix ja a una edat conscient com a resultat d'una lesió cerebral traumàtica.
Una mentida patològica és una malaltia congènita?
Els científics nord-americans van plantejar una altra hipòtesi molt contradictòria, però no menys interessant: no es converteixen en mentiders patològics, sinó que neixen. Com a resultat de la investigació, s’ha comprovat que el cervell d’una persona amb la "síndrome de Munchausen" és molt diferent del cervell d’una persona normal.
A l’escorça cerebral dels mentiders patològics, el volum de substància grisa (neurones) es redueix un 14% i el volum de substància blanca (fibres nervioses) s’incrementa un 22% de mitjana. Aquests resultats també demostren que l'estat de la part frontal del cervell té un paper en aquesta i en moltes altres característiques psicològiques de la personalitat.
