Quan comenceu a practicar la meditació, val la pena comprendre el següent. La meditació en si no és un mitjà, és un fi, un resultat. Normalment fan servir la paraula meditar, ja que la pràctica mateixa, com si una persona s’assegués, tanqués els ulls i es submergís en la meditació. Però, de fet, aquest és l'estat al qual cal arribar utilitzant diverses tècniques. Per arribar a aquest estat, heu d’esforçar-vos.
Una persona no pot prendre i experimentar un estat d’alegria, tristesa o ràbia. Diversos pensaments el porten a aquests sentiments. Pot pensar en alguna cosa divertit i riure, però el moviment de la seva ment el va portar a aquesta alegria.
La ment sempre està en moviment. Es mou d’una polaritat a l’altra. Ara alguna cosa ha causat la vostra alegria, en un minut, alguna cosa ha causat ira o tristesa. Alguns pensaments, imatges us han portat a aquestes emocions, a aquests estats interiors, i la ment s’identifica amb aquestes imatges.
La meditació és un estat sense pensaments. Per això també es diu aturar el diàleg intern. El moviment de la ment s’atura durant un temps i l’energia que es va moure amb la ment es reuneix en un moment donat, ja que no té on moure’s, es produeix una explosió de consciència.
Hi ha fenòmens astronòmics com ara una explosió de supernova, el naixement d’una supernova. Una explosió de supernova es basa en el procés de fusió termonuclear. Durant un temps, una enorme massa d’energia s’acumulava en un moment donat i, en un moment, comença a esclatar una quantitat colossal d’energia, l’estrella pren un nou naixement amb una nova qualitat renascuda, en un estat de ser fonamentalment oposat que era abans.
El mateix procés té lloc en la ment d’una persona que ha experimentat la meditació. L’energia que es va gastar en el moviment de la ment, en el treball de la ment, ara es reuneix en un moment donat, i es produeix un col·lapse al cos i a la consciència, un estat més enllà del precedent.
