Hi ha molta gent a qui li costa comunicar-se. Sobretot si cal parlar amb un desconegut o parlar davant d’un públic nombrós. Els agafa la por, estan inconscientment segurs que cometran un error, diran alguna cosa malament, se'n riuran. Per tant, prefereixen romandre en silenci, no entrar en converses, motiu pel qual sovint es consideren prepotents. I això només agreuja la situació. Com desfer-se d'aquesta por?
Instruccions
Pas 1
Primer de tot, intenteu entendre que la vostra por no es basa en res. No esteu envoltats de mals malvats que esperen específicament el vostre error per riure de vosaltres, sinó gent corrent, igual que vosaltres. I pel que fa a possibles errors, fins i tot els genis no en són immunes.
Pas 2
Per assegurar-vos que no us endavant en situacions vergonyoses, mantingueu converses quan es tracti de coses en què esteu ben versat. En aquests casos, la probabilitat d’error és mínima i saber-ho us donarà confiança. La por disminuirà gradualment i podreu mantenir una conversa sobre gairebé qualsevol tema. Si us resulta avorrit o difícil d’entendre, limiteu-vos a frases curtes i neutres. El més important és no callar.
Pas 3
Una manera molt bona de superar la por a la comunicació és actuar segons el principi de "fer caure una falca per una falca". Com que us fa intimidar la necessitat de parlar amb altres persones, literalment us obligueu a fer-ho. Poseu-vos en contacte amb el venedor a la botiga, el taquiller o l’empleat de guàrdia de qualsevol institució administrativa. Intenteu mantenir una conversa amb qualsevol persona: un veí que passeja el gos, un company de feina, encara que no us agradi molt, un company aleatori en un vagó de tren, etc. Deixeu que siguin només dues o tres frases breus sobre temes més neutres, per exemple, sobre el temps. Aviat us adonareu que parlar amb desconeguts no fa gens de por. Després d’això, ja podeu passar a converses més llargues.
Pas 4
Si encara us costa comunicar-vos a la realitat, intenteu superar la por fent servir trucades telefòniques o xatejant per Skype en mode de veu. Sense veure l’interlocutor, us serà més fàcil acostumar-vos a la idea que no hi ha res terrible en una conversa amb desconeguts.
