Cadascun de nosaltres vam cometre errors. Si al cap d’un temps us constateu que heu comès un error, pot ser difícil admetre-ho. De vegades, cal confessar no només un error perfecte, sinó també algun problema que us sembli prou vergonyós, però no veieu cap solució i no sabeu com fer-ho vosaltres mateixos.
Instruccions
Pas 1
De petit, ens semblava que només havíem de tancar els ulls a la nit i adormir-nos, i al matí els problemes d’ahir desapareixerien per si sols. Malauradament, a mesura que creixem, ens assabentem que, si ens oblidem del problema, no desapareix d’això. Heu d’aprendre a convertir-vos en adults, ser membre ple de la societat i demostrar que sou capaços d’adonar-vos i admetre els vostres errors i problemes.
Pas 2
Sovint la gent, especialment els joves, creu que els seus problemes són únics. Si no veieu una sortida a la difícil situació que s’ha desenvolupat i teniu por d’admetre el vostre problema, hauríeu d’entendre que, de fet, l’experiència de la humanitat és prou gran i que problemes com els vostres els van experimentar exactament els mateixos joves i fa molts anys. No té cap sentit amagar-lo en un mateix. Acosteu-vos a un company més gran i amb més experiència, un adult de confiança. Ara ja podeu consultar un psicòleg, fins i tot a través d'Internet. També hi ha serveis telefònics d’ajuda psicològica.
Pas 3
No penseu que hi ha enemics al vostre voltant i, si admeteu el vostre error, rebreu ridículs i condemnes a canvi i us convertireu en un marginat. Ningú no és immune a cometre errors. Si ho heu fet, seria descoratjat no admetre-ho, sobretot si el treball d’una altra persona en depèn. Com més aviat ho solucioneu i ho admeteu, menys persones en patiran.
Pas 4
Compreneu que això és normal i que ningú no us jutjarà per un error, sobretot si l’heu comès per accident. Com a regla general, si teniu una necessitat interna d’admetre-ho, aquest error no és intencionat. El més important és que us penedeixi sincerament i intenteu no repetir aquests errors en el futur.
Pas 5
Els científics han reconegut el fet natural de l'existència del principi de fal·libilisme, que estableix que el nostre coneixement conté errors i deliris. Aquest és un factor positiu, que indica que els límits de qualsevol coneixement estan oberts a revisió, amb el pas del temps, el nostre coneixement i la nostra visió del món s’esborren d’errors i deliris. Admetre un error o un problema és el signe d’una persona valenta que demostra flexibilitat i constància a l’hora de conèixer la veritat.
