Qui no fa res no s’equivoca. Periòdicament, cometem actes precipitats que esdevenen greus errors. Per evitar que la vida es converteixi en un gran problema, només necessiteu la capacitat d’admetre els vostres errors. Com fer-ho amb competència i sense perjudicar els altres?
Instruccions
Pas 1
Primer de tot, estigueu sols amb vosaltres mateixos, admeteu la vostra pròpia culpa, sigui quina sigui. No descartis els teus penediments, ordena les coses amb calma, sense deixar-te portar amb l’autoflagel·lació. Després de perdonar-vos a vosaltres mateixos, sintonitzeu una conversa seriosa amb aquells que han estat danyats sense voler-ho.
Pas 2
Si, com a cap, sou culpable d’alguna cosa davant dels vostres subordinats, és especialment difícil admetre la vostra culpabilitat. Però això és necessari perquè pugueu treballar més sense mirar cap a un costat. No tingueu por de deixar de banda la vostra autoritat, sigueu directe sobre el que heu fet malament. En aquest cas, l’honestedat és la millor política.
Pas 3
Per a molts, admetre errors davant dels nens significa mostrar debilitat. Tot i això, no és així. Expliqueu al vostre fill que els adults poden equivocar-se, però no tenen por de descobrir les seves imperfeccions. Recordeu que quan demaneu perdó al vostre fill, no haureu de relaxar les vostres exigències normals.
Pas 4
Hi ha hagut alguna baralla familiar en què us sentiu culpables? Admeteu el vostre error no només amb paraules, intenteu corregir el que heu fet, tant com sigui possible, i penseu en com evitar repetir aquesta situació.
Pas 5
No poseu cap condició a qui hagi estat ofès. Que la reconciliació sigui una decisió general i voluntària sense ultimàtums ocults. Organitzeu una petita festa a casa en honor a aquest esdeveniment per desactivar completament l’ambient.
Pas 6
Sovint no volem admetre els nostres propis errors per por a la retribució. És tan fàcil mantenir-se en silenci i, per tant, fer ombra sobre els innocents, sobretot si el vostre error no només ha costat. Busqueu la força per confessar per treure la pedra de l’ànima. Sigui el que resulti, se sentirà alleujat.
Pas 7
Recordeu que admetre errors no és una autoflagel·lació ni una manera de calmar-se. El més important és ser honest amb vosaltres mateixos i, després, admetre el vostre propi error es convertirà en el següent pas en el desenvolupament personal.
