A la societat moderna, hi ha molts problemes psicològics associats a la manca de confiança de les persones entre si. Aquests problemes es poden començar a equiparar amb altres desastres mundials, ja que afecten en un grau o altre a tots els habitants de la Terra.
La manca de confiança entre les persones afecta no només a cada persona, sinó que també afecta la societat i la seva integritat. La desconfiança es manifesta no només en les relacions interpersonals, sinó també en aspectes polítics. Les persones modernes poden enganyar-se o substituir-se fàcilment pel seu propi benefici. Fins i tot hi ha llibres publicats que descriuen tècniques per manipular persones. La propaganda i l’abundància d’enganys i mentides a la vida de les persones és un problema real.
Avui només podeu confiar en els vostres amics i familiars. Però fins i tot una connexió tan estreta no garanteix l’absència de mentides i traïcions. I després, en una persona que deixa de confiar en tothom, es destrueix una percepció adequada del bé i del mal. No confia en ningú més que en ell mateix, es protegeix de la gent i fins i tot ell mateix és capaç de començar a cometre atrocitats.
Hi ha persones inherents a la credulitat a la vida. Això també és un problema, ja que tenen por de ser enganyats, mantenen constantment els seus sentiments. Aquestes persones no tenen relacions harmòniques a la família i a la feina. No es porten bé amb ningú, no confien en ningú. Això ja no es pot solucionar i, per tant, la societat es desfà.
Perquè una persona creixi com a membre de ple dret de la societat, és necessari cultivar-hi la bondat des de la infantesa, ensenyar-li l’amor i la compassió. L’ambient a la llar on el nen es cria hauria de ser favorable. Aleshores, una persona no tindrà por i complexos irracionals en el futur. Però crear un ambient còmode a la família no és fàcil, ja que les disputes i els retrets són cada cop més habituals en moltes famílies. Els nens en aquestes condicions creixen retirats, desconfiats, no saben expressar els seus sentiments, no poden crear una família feliç.
En molts països, la desconfiança també s’escampa en l’àmbit polític. La gent no confia en l’Estat, en els polítics, en la societat. Cada persona només confia en si mateixa i es nega a ajudar els altres. Així es desintegra el sistema, però l’home és un ésser social.
La desconfiança és una autèntica malaltia del món modern que consumeix de tot i de tothom. I no hi té cura. A menys que cada persona aprengui a confiar en el seu proïsme, donant exemple als altres. Heu d’ajudar els altres i també vindran al rescat. La confiança és una cosa molt fràgil que es pot perdre en un instant. Però sense ell, la humanitat es perdrà.
