La teoria del coneixement estudia qüestions sobre els tipus de realitat, els mètodes i els límits del coneixement. Les persones perceben la realitat a través del seu estil de vida, experiència, educació, cercle social i, per descomptat, a través dels seus ideals i valors. Tot això crea una bellesa individual de la vida.
Tipus de realitat
La realitat és una cosa evident, real. La filosofia moderna reconeix tres tipus de realitat: física (natural), social i virtual. Totes aquestes realitats tenen un significat propi en un moment històric determinat.
La realitat física
La realitat física de la consciència humana sempre ha estat part del món objectiu. Sempre ha estat la font de la seva existència i activitat vital per a l'home. Pel que fa a la natura, l’home s’ha reservat un lloc especial per a ell mateix. En el procés històric, va passar gradualment de l’adaptació a la natura a la seva possessió. El resultat fins ara: l’home és el rei de la natura!
La realitat social
La realitat social és una realitat organitzada i estructurada. Els filòsofs sempre han tingut desacords sobre la importància d’aquesta realitat. Hi ha ensenyaments que reconeixen plenament la importància del principi d’organització i insisteixen en una societat on el principi d’organització s’estrenyi al principi d’integritat i coherència.
Alguns ensenyaments diuen que l'organització és situacional i absoluta per a una determinada societat. I ja a finals del segle XX, eren populars les afirmacions segons les quals la realitat social no té integritat, és caòtica i no està ordenada i no es pot parlar de cap tipus d’organització.
Una realitat virtual
La realitat virtual és una mena de coneixement en el camp de la filosofia. La virtualitat és una part imaginària de la realitat. Aquesta és una realitat electrònica. El món de la virtualitat és creat pels mitjans tècnics més recents i és percebut per una persona a través dels seus receptors habituals (olfacte, oïda, vista i altres). Normalment hi ha una resposta real a les accions dels usuaris.
La realitat virtual es defineix per un conjunt d’objectes, l’existència dels quals és real, però es consideren per separat de la realitat. Els objectes virtuals no existeixen com a objectes del món real, són més reals, però no potencials.
També hi ha conceptes: realitat real: el que és ara; potencial: què pot ser; absolut (objectiu): la realitat circumdant que existeix independentment de la percepció; relativa (subjectiva): una part de la realitat, reflectida per la consciència humana. Aquí hem d’estar d’acord que tothom té dret a la seva realitat.
