En psicologia, una persona es considera com un microcosmos, tots els trets de la personalitat, característiques i propietats en què es distribueixen segons determinats patrons. L’home és una criatura bastant complexa, darrere de les seves accions sempre s’esforça per veure algun significat secret per entendre el que és com a persona.
Instruccions
Pas 1
Els sistemes moderns de classificació de tipus psicològics, que representen els resultats d’estudis de capacitats i característiques individuals d’una persona, s’associen als noms de G. Eysenck, L. Dorfman, L. Sobchik, K. Jung, K. Briggs, I. Myers.. Les accions, l’actitud, les opinions sobre la vida de diferents persones ens van permetre distingir-ne dos tipus principals: els extravertits i els introvertits.
Pas 2
L’extraversió i la introversió són dues direccions oposades que determinen les diferències entre les persones en la seva actitud envers el món, basades en quatre funcions psicològiques: pensament, intuïció, sentiment, sensació. Les dues direccions poden conviure en una persona al mateix temps, però una de les actituds de la vida –introversió o extraversió– esdevé dominant.
Pas 3
L’extraversió implica interès pel món exterior, altres objectes, persones. Els extravertits són xerraires, mòbils, capaços d’establir relacions ràpidament, la força motriu dels quals són els factors externs. En contrast amb ells, els introverts estan immersos en el món interior, són contemplatius, restringits, busquen la soledat, el seu interès se centra sovint en ells mateixos.
Pas 4
La funció dominant estableix el to general de tot l’estil de comportament humà. Basant-se en això, hi ha vuit tipus psicològics principals:
Sensació extravertida
Sensació introvertida
Intuïtiu extravertit
Introvertit Intuïtiu
Detecció extravertida
Sensació introvertida
Pensament extravertit
Pensament introvertit
Pas 5
El tipus de persona depèn de la direcció del flux d’energia, l’estil de vida quotidià, la manera de prendre decisions basades en judicis objectius o subjectius, la lògica. Funciona en la diversitat de l'espectre de preferències, desenvolupa la seva capacitat per funcionar en esferes que són antinaturals per a ell, algunes àrees de consciència i percepció es desenvolupen en el procés de problemes i proves de la vida. Tot plegat suggereix que és impossible incloure a les persones en determinades fórmules de comportament; són possibles combinacions, en el context de les quals es poden determinar les preferències naturals, els avantatges i els desavantatges de cada persona. Una imatge holística inclou un estil individual, un enfocament i una força de motivació, un tipus de comportament interpersonal.
