Agorafòbia és un terme que s’utilitza per referir-se a un determinat tipus de trastorn mental associat a l’aparició en una persona d’una manifestació inconscient d’un tipus de mecanisme de protecció. En un sentit ampli, agorafòbia és una por a les zones obertes, així com als llocs on es reuneix un gran nombre de persones. Un atac de pànic pot ocórrer i desaparèixer de sobte, intensificar-se per etapes i provocar les conseqüències més inesperades, fins a la mort inclosa.
L’agorafòbia es tracta segons diversos mètodes. El factor clau en aquest cas és un impacte directe sobre la consciència d’una persona per tal d’eliminar les pors i les reaccions agressives davant d’estímuls potencials. Molt sovint, eliminar aquest trastorn mental s’aconsegueix mitjançant una combinació de medicaments i principis tradicionals de psiquiatria.
Medicament per agorafòbia
El tractament farmacològic contra agorafòbia es basa en un curs de presa de tranquil·litzants i antidepressius. La majoria de medicaments que pertanyen a la categoria d’aquests medicaments solen provocar efectes secundaris. Per això, els especialistes en cada cas intenten seleccionar programes individuals per desfer-se d’una fòbia.
Mètode d’impacte conductual
A partir de tota la varietat de mètodes psicoterapèutics per tractar agorafòbia, els experts destaquen el mètode d'influència conductual. Mitjançant la reproducció forçada de situacions que provoquen por i pànic, el pacient té temps per preparar-se emocionalment per a un potencial estat d’estrès. A poc a poc, l'atac de pànic es manifesta en menor mesura i després deixa de recordar-se completament.
La clau de l’èxit d’aquesta tècnica és el treball actiu amb el pensament del pacient i l’eliminació de l’aparició de la creença que, quan visita llocs concorreguts o es troba en zones obertes, segur que li passaran problemes. El desig del pacient de tornar a la vida normal en aquest cas es considera el punt clau del qual depèn tot el curs posterior del tractament de agorafòbia.
