Sovint en un entorn desconegut, especialment en presència d’estranys, algunes persones experimenten problemes per fer front a les necessitats naturals; la micció en aquesta situació es fa impossible fins i tot amb un fort desig. Aquesta malaltia s’anomena paruresi, una síndrome de la bufeta constricta o, més simplement, por a orinar en humans. Aquesta afecció no és una malaltia en el sentit complet de la paraula, el nom de condició patològica és més adequat per a ella, perquè en un entorn domèstic tranquil no solen sorgir problemes per buidar la bufeta. Més sovint s’observa aquest problema en homes, però també passa de tant en tant amb dones. Els científics afirmen que el set per cent de les persones en un moment o altre de la seva vida van experimentar una condició similar.
Instruccions
Pas 1
Confia en la teva ment subconscient.
La ment subconscient cuida molt. El parpelleig, la digestió, l’erecció, la respiració, el cicle menstrual, la salivació i molts altres processos és millor deixar-lo a la part que sap controlar-los: la vostra ment subconscient.
L’ansietat i l’atenció conscient interfereixen en els processos físics naturals. Quan la gent pensa en dormir mentre intenta dormir conscientment, pertorba el desenvolupament del son i pot provocar insomni. De la mateixa manera, quan la consciència interfereix amb una funció natural com la micció, tot el procés es veu interromput.
Ara, quan planifiqueu anar a algun lloc, abans de sortir de casa, tanqueu els ulls i digueu al vostre subconscient: "Avui, jo (la consciència) no interferiré en els processos que hauríeu de controlar". Pot semblar una tonteria, però aquest tipus d’auto-hipnosi ha ajudat moltes persones tímides amb una bufeta estret.
Pas 2
Assaja el teu èxit.
La vostra imaginació és una eina poderosa, utilitzeu-la.
Quan utilitzeu el lavabo a casa, imagineu-vos que esteu en un lavabo públic i us sentireu completament relaxats. Això us ajudarà a preparar-vos per a una situació de la vida real.
És possible que hàgiu notat que alguns banys públics us poden relaxar més fàcilment que altres; potser això es deu al fet que estan menys ocupats. Feu una llista de lavabos lleugers, de dificultat mitjana i durs.
Comenceu utilitzant els anomenats lavabos lleugers durant una setmana. Quan utilitzeu un lavabo lleuger, fingiu que esteu en un lavabo de dificultat mitjana. Imagineu-ho clarament. Després passeu als lavabos mitjans. Quan utilitzeu un vàter de dificultat mitjana, fingiu que utilitzeu un vàter difícil.
Com qualsevol assaig, aquest ajudarà a preparar el cervell per a una situació real.
Pas 3
Penseu en els dies previs a l’aparició de la síndrome de la bufeta.
La nostra ment no només recorda els esdeveniments del passat, sinó que el cos també els recorda. Per tant, si recordo un incident divertit, potser sento que torno a riure. Si penso en un moment en què estava en molt bona forma física, em puc sentir més fort.
Amb els ulls tancats, recordeu un moment en què no teníeu problemes per orinar en un lavabo públic. Imagineu-vos relaxats i deixeu que el vostre cos faci un procés natural. Gràcies a això, la vostra ment i el vostre cos se sentiran igual que aleshores. Feu aquest exercici regularment i començareu a sentir-vos còmodes fent servir els banys públics de nou.
Pas 4
Demana a un ésser estimat que t’ajudi.
Compartiu el vostre problema amb un amic o membre de la família i demaneu-los que us acompanyin quan utilitzeu el vàter.
Sí, de fet, alleujarà la tensió. Per què? Perquè ho sabran. La timidesa i la vergonya sorgeixen quan l’amagues. Si el vostre millor amic coneix el vostre problema, la seva presència us avergonyirà molt menys.
Si sou un home, practiqueu-vos de peu amb el vostre amic als orinaris adjacents. Si resulta divertit, molt millor, perquè el riure suplanta l’ansietat. Les dones poden practicar orinar o simplement seure en un estand amb un amic de confiança.
Podem superar qualsevol por, és important l’actitud i el desig de desfer-nos de la causa de la por. La síndrome de la bufeta restringida és una condició temporal. Aquestes recomanacions us ajudaran efectivament a resoldre el problema de la paràlisi.
