A la vida quotidiana, passa per enfrontar-se amb descortesa i desatenció, per entrar en situacions desagradables. Els heu de tractar amb la màxima tranquil·litat possible. Però, i si cada cosa menuda provoca llàgrimes i ferides mentals? Com aprendre a no tenir-ho tot al cor, a no preocupar-se de les bagatelles?
Instruccions
Pas 1
Confia en la gent. Fixeu-vos bé: molt probablement ningú us vol ofendre (és clar, tret que provoqueu deliberadament l’interlocutor). No es pot saber exactament què opinen altres persones sobre tu, com veuen la situació. Per tant, no cal tenir en compte totes les mirades o paraules dirigides cap a un mateix.
Pas 2
Consulteu-vos com una persona única. Apreneu a reaccionar amb calma als comentaris de l’exterior. No sempre es poden justificar les crítiques. Sovint s’amaga banal enveja. O, sentint debilitat, vulnerabilitat, volen privar-vos de la tranquil·litat. Escolteu el comentari i preneu-lo com una petita lliçó que no menysprea la vostra dignitat.
Pas 3
No limiteu el vostre pensament a límits estrictes proposant regles i lleis. No intenteu forçar els altres a sotmetre’s a les vostres pròpies idees sobre la realitat. En aquest cas, se us garanteix un sentiment de decepció. Eviteu els estereotips i les etiquetes. Comprimint les coses en determinades categories, és impossible veure-les a la llum de la realitat.
Pas 4
Succeeix que la veritable causa del ressentiment o la ferida cardíaca dolorosa rau en la fatiga elemental, el treball excessiu. Analitzeu els vostres sentiments sobre una situació tensa, no passeu a conclusions. Millor abocar-se una tassa de te, relaxar-se i distreure’s una estona. I el suposat punt adolorit es convertirà en un moment de treball normal que no mereix una atenció especial.
Pas 5
Intenta ser optimista. Busqueu els aspectes positius de cada minut que viviu. Una actitud negativa no aportarà alleujament ni canviarà el futur. La mateixa expectativa de males notícies pot convertir l'existència en un malson. I com més comenceu a reproduir resentiments i pors en vosaltres mateixos, més significatius seran. Només cal oblidar-se’n i seguir endavant.
