Passa que realment voleu alguna cosa dolça … I no estem parlant de 1-2 dolços o galetes després del sopar, sinó quan el dolç s’absorbeix de manera incontrolada i en grans quantitats.
La causa fonamental del desig irrefrenable de dolços és la manca d’hidrats de carboni complexos a la dieta. Bàsicament, es troben al pa de cereals, als cereals, a alguns tipus de llegums, a les pastes elaborades amb blat dur. Per descomptat, els hidrats de carboni simples, que contenen sucre, us proporcionen una sensació de plenitud i satisfacció ràpidament, gairebé immediatament després del consum. Tot i això, la insulina converteix ràpidament aquest sucre i reapareix la sensació de fam.
Hi ha alguns consells pràctics i fàcils de seguir per ajudar-vos a enganyar la gana i fer front a les ganes de sucre.
Si encara no podeu rebutjar els dolços, en lloc de dolços o magdalenes, és millor dissoldre la xocolata negra en un cub. Cal mantenir un tros a la boca almenys un parell de minuts perquè arribi al cervell el senyal que el cos ha rebut dolçor.
Els fruits secs i els fruits secs, les fruites del sucre i la nata també són excel·lents substituts. Per descomptat, no us heu de deixar portar amb ells, però aquests aperitius aportaran molts més beneficis que danys.
Podeu substituir el xiclet de fruita per un berenar per dolços. Sembla que xiclet, una persona rep dolços i no carrega el cos amb excés de sucre.
Per evitar menjar dolços en excés, heu d’organitzar correctament la vostra dieta. Les pauses massa llargues entre els àpats provoquen menjar més aliments dolços i grassos. Els menjars han de ser fraccionats, almenys cinc vegades al dia, però en porcions petites.
I a més:
- si, no obstant això, es va produir una avaria i es mengen els dolços, no us heu de retreure i renunciar, és millor abstenir-se de dolços en els dies següents;
- no us animeu amb dolços ni agafeu problemes amb ells;
- no hauríeu d’esperar resultats ràpids, el deslletament de dolços és un procés difícil i llarg.
