Tothom té un jutge interior, l'única diferència és que per a alguns és de sang freda i imparcial, mentre que per a altres, al contrari, és suau i lleial. Per paradoxal que sembli, parlar amb un mateix és de vegades el més difícil. Normalment, el que intentem ensenyar és el més important per a nosaltres mateixos. Però de vegades les preguntes més senzilles resulten ser les més difícils. Cal començar amb la comprensió.
Instruccions
Pas 1
Quin és l’esperit de contradicció? Per molt banal que soni, però els sentiments ens mostren el que vol la nostra ànima molt abans del que tenim temps per pensar-hi. L’afany de discutir o discrepar té les mateixes arrels. Tan bon punt tingui la sensació que intenten imposar-nos la seva voluntat, es desencadena l’instint d’autoconservació i s’activa un programa defensiu. Al contrari, quan l'opció proposada coincideix amb les necessitats i desitjos interns, ens posem en contacte fàcilment, mostrem la nostra voluntat de cedir i donem suport a la idea. Tanmateix, juntament amb situacions quotidianes habituals, hi ha casos en què la necessitat d’actuar d’una manera o d’una altra no es deu a les nostres necessitats, sinó a una paraula com a “obligatori”. Està bé actuar com a mundà, però només si no et sents mundà. Abans de prendre cap decisió, penseu en qui ho necessita i qui va dir que hauria de ser així? La vida només canviarà si primer la imagines com la vols veure. Aprèn a dir que no als altres i a dir que sí a la vida.
Pas 2
Sempre parlem del que volem. El revers de l'esperit de la contradicció és el desig de preservar l'aparença del món de qualsevol manera. Tot i així, una mala pau no sempre és millor que una bona baralla. D’una manera o altra, tard o d’hora arriba el punt d’ebullició, i és llavors quan donem tota la veritat. Aleshores ens preguntem què ens ha arribat, no més que un eclipsi de lluna, tempestes magnètiques, augment de la pressió o hauríem de beure menys? Tot és molt més senzill.
Cap home dirà mai el que no pensa, fins i tot quan està borratxo. Crist va dir: "el vi enforteix l'ànima". És que normalment, a causa de la criança, callem moltes coses, amagem i intentem ser amables i cortesans. Però allò que s’amaga i es suprimeix no va enlloc. Les emocions negatives, que s’acumulen com interessos en un compte bancari, només esperen el moment en què serà possible esclatar. I després tots aguanten, no hi haurà pietat.
Com es pot dir, aquest llançament només us proporciona un alleujament temporal i molts problemes per a aquells que han caigut sota la "mà calenta". Mantenir-ho tot en un mateix és perjudicial. Qualsevol situació, que no es viu, es repetirà una vegada i una altra. Aprèn a expressar correctament els teus pensaments, transmet el teu punt de vista al teu oponent. En aquest cas, seràs més respectat i apreciat. És millor que acceptar la sensació de completa impotència i incapacitat per defensar-se. Si vols tenir en compte, aprèn a respectar-te i estimar-te. Per complaure a tothom i a tothom no només és impossible, sinó també un estúpid.
Pas 3
Hi ha una dita: "Mai no aplaceu fins demà el que pugueu fer avui". Vivim en un món d’ofertes, problemes i preocupacions, i qui ens recollirà la clau de la felicitat? La perseverança i la persistència en l’assoliment d’objectius és molt bona, però el fi no sempre justifica els mitjans. Tot i que és probable que l’objectiu sigui escollit incorrectament. El que aporta alegria arriba fàcilment. Gastant els màxims esforços, no ens sentim cansats ni deprimits, sinó, al contrari, la sort dóna força i permet avançar.
Pas 4
Però si l’objectiu no és correcte, doncs, per més que ens convencem, tot va malament des del principi. Cal fer esforços increïbles per aconseguir almenys alguna cosa. Però, per molt que ens esforcem, la torre s’ensorrarà tard o d’hora, i pot ser que el moment no sigui el més adequat. Per tant, la sensació anomenada "no vull" no és la mandra i el desig de descansar, sinó més aviat un senyal que alguna cosa va malament. Ningú, excepte vosaltres, no us dirà d’on va néixer aquest desig, així que feu menys preguntes i escolteu-ne més, no només altres, sinó vosaltres mateixos.
