La conversa és un dels mètodes per formar la consciència d’una persona. Es pot orientar a establir un sistema holístic d’idees sobre el bé i el mal, sobre els drets i obligacions de la persona, sobre les normes i regles de comportament, etc.
Instruccions
Pas 1
La conversa com a mètode verbal d’educació requereix una preparació acurada tant del professor com de l’alumne. Un professor que no tingui una erudició àmplia i una orientació suficientment bona en el tema plantejat no podrà dur a terme una conversa adequadament. A l’hora d’escollir un tema, cal tenir en compte el fet que hauria de ser realment problemàtic, vital per a l’alumne. A l’hora de presentar informació, l’educador ha de complir els requisits de lògica i coherència. Al mateix temps, l’estil de conversa no ha de ser massa sec, es fomenta la transmissió emocional de l’essència.
Pas 2
És important que l’educador creï condicions perquè el nen expressi amb franquesa la seva opinió sobre aquest o aquell problema. Cal respectar qualsevol punt de vista, però al mateix temps no permetre la humiliació i el ridícul. Gràcies a això, el nen aprendrà a ser tolerant amb les opinions d'altres persones.
Pas 3
El professor no ha d’imposar conclusions ja fetes a l’alumne, sinó ajudar-lo a treure-les pel seu compte. Per a això, cal ensenyar als estudiants a pensar, analitzar i comparar fets.
Pas 4
Durant la conversa, és rellevant utilitzar el mètode d’exemple. En primer lloc, el propi professor actuarà com a model del comportament requerit. Per això és important que la personalitat del professor sigui una persona competent, humana i exigent. El nen copia el comportament d’un adult significatiu, el que significa que reproduirà les reaccions característiques del professor.
Pas 5
Quan feu converses educatives amb estudiants més joves, utilitzeu el suggeriment amb eficàcia. Aquest mètode requereix dominar una tècnica pedagògica especial, és a dir, la capacitat de transmetre emocionalment i amb seguretat un determinat requisit a l'alumne. Es recomana utilitzar aquesta tecnologia per millorar l’autoestima dels nens de primària.
Pas 6
Durant la conversa, també es poden utilitzar requisits directes i indirectes. El primer inclou una ordre, ordre, instrucció, prohibició. Aquestes instruccions requereixen una implementació immediata i s’utilitzen en converses educatives serioses. El segon inclou assessorament, sol·licitud, condició, suggeriment. Aquests requisits són de naturalesa més suau i es basen en un acord amb l’alumne.
Pas 7
Val a dir que l’autoritat del professor té un paper important en el procés educatiu. En dur a terme una conversa, el professor ha d’entendre que l’alumne realment ho necessita. El paper principal el té la justícia de l’educador, és a dir, un estudi acurat de les circumstàncies de l’acte, la motivació de l’estudiant per a una determinada acció.
