Tanta gent coneix la sensació de pànic. No només enverina la vida, sinó que també la pot posar en perill; en pànic, una persona perd la capacitat de respondre adequadament a la situació. Com aprendre la compostura, la calma i l’autocontrol?
Instruccions
Pas 1
La principal causa de la sensació de pànic és l’egoisme humà. Algú no estarà d’acord amb això, però si ens fixem en l’arrel del problema, podem entendre que la causa de totes les pors i preocupacions és el “jo” humà. Necessiteu un motiu per entrar en pànic: per exemple, temeu que sembli malament i us preocupa el que pensen de vosaltres. Però si fos profundament indiferent a qui i què pensaria o diria sobre tu, no hi hauria pànic. D’aquí la conclusió: heu de canviar la vostra actitud envers allò que us envolta.
Pas 2
No us preocupeu perquè algú pensi en vosaltres. Per exemple, esteu caminant pel carrer i us sembla que tothom us mira, avaluant el vostre aspecte i la vostra roba. Es ruboritza, es fa vergonyós, baixa la mirada, accelera el pas … Si aquesta situació us és familiar, comenceu a canviar-vos-en. Per començar, tingueu fe que els transeünts us són profundament indiferents, tothom està ocupat amb els seus pensaments i accions. T’interessa aquella gent que et vingui a conèixer? Difícilment. De la mateixa manera, no us presten cap atenció. Et són indiferents, no et miren. I si ho fan, és només per no xocar amb vosaltres.
Pas 3
Aprèn a sentir-te relaxat al carrer. No us precipiteu mai, deixeu el vostre pas tranquil i mesurat. Si abans us apartaves de la gent, ara canvia la situació; comença a mirar-les tu mateix. A la vostra mirada hi hauria d’haver només interès, curiositat, però no apreciació. No jutgeu, només mireu. Aquí hi ha un secret: si mires a una persona amb interès, mai no es comportarà de manera agressiva cap a tu. Però hauria de ser només un interès viu, la curiositat d’un nen que aprèn el món. Aquest exercici us ajudarà a obrir-vos, a desfer-vos de l'estretor interior. Si, en resposta a la vostra mirada, una persona us mira, en cap cas baixeu els ulls de pressa, no us amagueu. Simplement doneu un somriure subtil i seguiu endavant.
Pas 4
Feu una llista d’allò que us molesta i us posi nerviós. Treball, relacions amb companys de feina, caps, amics, cònjuge … Troba qualsevol cosa que et faci entrar en pànic. A continuació, de manera metòdica, a la llista, comenceu a pensar què passarà si es confirmen les vostres pitjors pors. Per exemple, teniu por que us puguin acomiadar del vostre lloc de treball. D’acord, imagina’t acomiadar. Aquesta situació serà per a vosaltres la fi del món? Al cap i a la fi, no, sempre es pot trobar una altra feina. Millor o pitjor, podeu. Per tant, no té sentit torturar-se i preocupar-se. Feu bé la vostra feina, però no us preocupeu. I així successivament per a tots els elements de la llista. Tingueu en compte que no s’han de realitzar moltes pors. Per exemple, teniu por que el vostre fill pugui ser atropellat per un cotxe, que pugui explotar gas a la cuina, etc. etc. Primer us heu de desfer d’aquestes pors estúpides.
Pas 5
Recordeu que el pitjor de vosaltres és atemorit, nerviós, preocupat, en pànic. No l’alimentis, no l’admetis. Eviteu els mals pensaments intencionadament. Sent la teva força, la capacitat de superar qualsevol adversitat. Intenteu ser optimistes: espereu el millor, però no us preocupeu quan les coses no vagin com esperàveu. Baixeu el nivell de les vostres ambicions i aspiracions, cosa que us ajudarà a alliberar-vos d’una enorme capa d’experiències. Camineu més per la natura, aneu a teatres, museus, llegiu bons llibres. Concentreu-vos en el bé i veureu de primera mà com es convertirà la vostra vida en millor.
