Tothom comet errors. Quants n’hi ha al dia? Un? Dos? Sis? Tot depèn de la personalitat. Es pot aprendre una lliçó útil de cada error, per a això n’hi ha prou amb mirar-se a si mateix des de fora, analitzar el seu comportament. Les eines del camí cap a la introspecció seran un diari personal, vídeos i converses amb tu mateix.
És necessari
diari, vídeos antics
Instruccions
Pas 1
Per aprendre a veure’t a tu mateix des de fora, primer fes un senzill pas: comença un diari. Bonic, que és agradable de tenir a les mans. Sí, sí, exactament! No és pesat, però és increïblement útil. En un diari, escriviu regularment les vostres emocions i impressions del vostre dia. Llegint notes antigues, una mica més tard podreu fer petits descobriments, trobar pros i contres, trets bons i dolents en vosaltres mateixos, avaluar les vostres accions en una situació determinada. Sembla que el diari us permetrà fer un pas enrere, mirar la vostra vida i accions des de fora i, per cert, sovint assegureu-vos una vegada més que els problemes tendeixen a acabar.
Pas 2
De tant en tant, els psicòlegs aconsellen utilitzar un sistema d’anàlisi en tres passos. Per exemple, aquest vespre, seieu en una cadira i intenteu recordar el dia amb detall. Com va començar? A qui has vist avui? Com va acabar? El segon pas és la feina. Què passa amb l’oficina (escola, fàbrica, etc.)? Està tot bé aquí? Si no, per què no? La tercera etapa és la vida en el seu conjunt. Ara intenteu analitzar-lo i compareu aquests tres passos. Potser és hora de canviar alguna cosa?
Pas 3
A més, visualitzeu fotos i vídeos antics on us capturen. Es recomana especialment l'anàlisi de vídeo. Permet detectar aquelles característiques del comportament que no estarien de més corregir-les o desfer-se’n completament. Al principi, després de veure els vídeos, podeu tenir emocions fortes. La vostra tasca és intentar passar d’elles a accions constructives per millorar el vostre caràcter i la vostra preciosa vida. En general, el millor és veure’ns des de fora, la crítica ens ajuda, el més important és que no es converteixi en autocrítica constant.
