La paraula "outsider" en la traducció de l'anglès significa "outsider". Un foraster és una persona que no va poder trobar el seu lloc a l’equip o que va ser rebutjat per ell. Sovint, aquestes persones se senten insegures i avergonyides en la comunicació.
Tots els forasters tenen trets com la por i la manca de confiança en ells mateixos i en les relacions. Les causes de qualsevol problema psicològic són els errors en la criança que van cometre els pares. Els psicòlegs van estudiar les històries de vida dels forasters i van arribar a la conclusió que, durant la infància, sovint havien de fer front a una avaluació negativa de les seves accions independents dels adults. Al mateix temps, la pressió constant i la manca d’elogis van fer que la confiança del nen en si mateix, en les seves habilitats i en la seva justícia deixés de formar-se.
Les crítiques adultes sobre les accions del nen van provocar por a l’expressió personal. Si aquest nen, amb el seu dubte format, entra en un equip infantil, la seva por i timidesa li impediran defensar-se. En el futur, pot tenir un complex de dubtes sobre si mateix. Els fracassos en unir-se al vostre primer equip portaran al fet que inconscientment el foraster comença a predir els seus propis fracassos en la comunicació, és a dir, que ja està preconfigurat per al fracàs.
El millor és treballar la incertesa amb un psicòleg experimentat, ja que l’assessorament específic d’un especialista s’ha de basar en les característiques individuals de la persona. Tot i això, hi ha alguns consells generals per superar la vergonya social. El primer que cal començar és reconèixer els vostres trets de personalitat, siguin quins siguin.
Aprèn a expressar els teus sentiments. Per fer-ho, intenteu dir en veu alta paraules com, per exemple: "Em fa vergonya", "No estic acostumat a …", "Em confon una mica". Intenteu ser persistents i practicar gradualment aquesta qualitat. No tingueu por de ser intrusiu.
Intenteu programar-vos per obtenir èxit. Per fer-ho, concentreu-vos en els moments positius de la vida en què tot va funcionar. Recordeu les emocions que va sorgir durant aquest procés i intenteu reviure-les. Desfeu-vos de pensaments com: "Mai puc fer això".
Recordeu que tard o d’hora tot canvia. Sigues pacient. Intenta canviar el cercle social si ets receptiu a les emocions dels altres. Intenta passar temps amb gent positiva i d’èxit. Observa la confiança, però no l’enveges, sinó aprèn. No tingueu por de copiar els gestos i les frases dels líders al principi. Amb el pas del temps, les vostres accions seran decisives.
Lloeu-vos sovint. Força la teva veu interior per celebrar qualsevol èxit. Una manera provada d’augmentar la confiança en si mateix en el menor temps possible és la bona formació automàtica. Recordeu, simplement no hi ha persones perfectes. Cadascú té els seus propis problemes, pors, debilitats. El més important és aprendre a no tenir por de les dificultats, sinó a superar-les.
