Sovint, des d’adults, persones madures i grans, es pot sentir lament que no tinguessin temps per fer alguna cosa, que no confiessin en ells mateixos i en els seus desitjos, que no s’ho prenguessin ni una vegada i no complissin tot el que somiaven. Al final de la seva vida, els herois de la pel·lícula "Fins que jugava a la caixa" (The Bucket List, 2007) van tenir l'oportunitat de fer moltes coses que no havien fet en tota la seva vida. I si altres no tinguin aquesta oportunitat? Per no lamentar els anys passats sense rumb, només heu d’aprendre a escoltar-vos, la vostra veu interior.
Sovint, la gent comença a escoltar-se a si mateixa en moments de gran trastorn, pèrdua o gran revés. Quan no queda temps i energia per resoldre d'alguna manera la situació actual, una persona finalment es gira cap a l'interior, cap als seus recursos interns, cap a la seva veu interior, cap a si mateixa. Però no cal esperar l’anomenada empenta. Podeu i fins i tot necessiteu escoltar i escoltar la vostra veu interior, al principi amb prou feines esclatar, per viure una vida en la qual no voldríeu canviar res més tard.
Recorda el "nen interior"
A tothom s’ensenya des de la infància com es pot viure, com casar-se o buscar una dona, com i on estudiar, com construir una carrera i la importància d’aconseguir un estatus alt a la societat. Però, per alguna raó, ningú ensenya que tothom té la seva pròpia comprensió d'aquest "correcte". Dins de cada persona, des de la infància, un nen petit s’asseu amb aquestes regles i recomanacions, que té por de dir alguna cosa o diu, simplement no l’escolta. És important recordar-lo, que vivia dins i somiava, potser sobre alguna cosa irrealitzable que el bebè li deixés passar. T’explicarà què li agradaria i què, en conseqüència, farà feliç el seu propietari adult. Si no el podeu treure sol amb l’ajut de tècniques meditatives o de sol·licituds persistents, podeu recórrer a professionals (psicòlegs o psicoterapeutes) per demanar ajuda, que despertaran aquella part de la persona responsable de la creativitat.
Medita
Poder retirar-se de si mateix també és important per a la capacitat d’entendre’s i escoltar el seu jo interior o la seva veu interior. La capacitat d’estar sol amb un mateix pot i s’ha de desenvolupar. Molta gent no es pot imaginar la vida sense acompanyament de fons en forma de converses, un televisor o una gravadora de cinta inactiva, ràdio o algun altre efecte de soroll. Però és força difícil superar tots aquests obstacles, perquè la veu interior ensordeix, sense tenir temps per transmetre veritables desitjos. Cal ser capaç de distreure’s de tot i, per tant, és important dominar les tècniques de meditació més senzilles: simplement seure o estirar-se en silenci, intentant expulsar tots els pensaments del seu cap i intentant percebre la veritat. Els meditadors avançats poden fer la pregunta "Què vull ara?" i intenteu comprendre aquelles imatges i pensaments que neixen en aquest moment al cap.
Desmuntar els somnis
Si la meditació encara no està disponible i tots els processos de pensament no s’aturen de cap manera en un cervell cansat, podeu recórrer al subconscient, que també intenta transmetre a tothom la veu de l’I interior. La forma més senzilla d’entendre què és passar en el subconscient és a través de la interpretació dels somnis. A més, no és necessari llegir llibres de somnis ni recordar la interpretació dels somnis de la gran i terrible Z. Freud, que va veure un rerefons sexual en tot, és important entendre què signifiquen específicament per a vosaltres les imatges dels somnis. Si hi ha problemes per recordar els somnis, podeu posar un tros de paper amb un bolígraf just al costat del coixí i, amb prou feines despertar, escriure almenys un parell de línies sobre el que passava a la vostra pròpia realitat. Aleshores serà més fàcil restaurar tota la cadena.
Porteu un diari
Per entendre què fa que una persona sigui feliç, cal fer un seguiment de les seves emocions i analitzar-ne l’aspecte. Podeu guardar un diari en què no cal escriure el dia que vau viure cada minut, sinó fixar-vos només en allò que va donar lloc a les emocions més potents (tant positives com negatives) durant el dia. Això us permetrà conèixer-vos millor a vosaltres mateixos, notar un canvi d’humor i les seves causes, escoltar la vostra veu interior i, possiblement, començar a canviar la vostra vida o la vostra actitud envers ella.
Estima't a tu mateix
Una de les habilitats més importants per escoltar la vostra veu interior és l’amor propi, que inclou confiar i acceptar-vos. És molt important tractar-se adequadament, felicitar-se, acceptar-los dels altres amb gratitud i no intentar justificar-se ni rebutjar-los. L’autocrítica és sens dubte una qualitat important i necessària, però dins d’uns límits raonables. També heu de poder lloar-vos a vosaltres mateixos i, per qualsevol cosa petita, ja sigui un quilogram odiat perdut al final de la setmana o escrivint el següent capítol d’un futur best-seller. La confiança en un mateix no és, per descomptat, una indulgència cega en els vostres desitjos momentanis, tot i que de vegades això es justifica, sinó la capacitat d’acceptar-vos a vosaltres mateixos, els vostres pensaments i els vostres sentiments, encara que des de fora semblin il·lògics i equivocats. La vida només es dóna una vegada, doncs, per què passar-la "bé" per als altres quan la podeu passar "bé" per a vosaltres mateixos?