Quina persona no s’ha enfrontat mai a la mandra almenys una vegada a la vida? Succeeix que és molt necessari fer immediatament alguna cosa important i urgent, però una força desconeguda s’atura, obligant-se a dedicar-se a l’aturada. Alguns psicòlegs, però, argumenten que no hi ha ganduls, hi ha persones que no tenen cap propòsit.
Què és la mandra? "El fàstic per la feina i l'ocupació, una tendència al parasitisme i a l'ociositat". Així explicava Vladimir Dal en el seu diccionari explicatiu el significat d’aquesta paraula. Immediatament, apareix a la ment una imatge negativa d’una persona tan mandrosa tan completa que porta una vida asocial. I, tanmateix, la mandra és una part integral de la vida quotidiana de moltes persones. És difícil conèixer una persona que de tant en tant no caigui en un estat on no vol fer res.
Els experts en el camp de la psicologia creuen que l’anomenada mandra s’explica molt sovint per la manca de motivació d’un determinat tipus d’activitat. No serveix de res combatre aquest fenomen amb mètodes directes, “frontalment”. A més, la mandra sovint serveix com una mena de "campana" que adverteix una persona sobre l'excés de treball i la necessitat de descansar i recuperar-se. En alguns casos, l’estat de mandra pot anar acompanyat de trastorns fisiològics: problemes cardíacs, augment de la pressió arterial. Aquesta combinació de condició psicològica i símptomes mèdics hauria de ser la raó per la qual es demana atenció mèdica.
Fins i tot si el benestar físic no s’ha deteriorat, l’aparició de signes de mandra pot indicar la presència de resistència interna relacionada amb una activitat determinada. De vegades, la mandra s’acompanya de sentiments de culpa inexplicables, ansietat vaga o fins i tot por. Analitzeu quines són les causes del malestar psicològic sorgit. Podeu ser massa exigents amb vosaltres mateixos assumint treballs que estan fora de la vostra competència professional. O et resisteixes als intents de persones importants per a tu per imposar un negoci que no t’agradi, contradeix les teves actituds, objectius i valors de la vida.
Apreneu a fixar-vos objectius raonables i assolibles. Els casos que us espanten amb la seva magnífica escala i aparentment impracticable, intenten desglossar-se en diverses etapes. Aquesta fragmentació de l'activitat alleuja la tensió interna causada per dificultats imaginàries associades a la complexitat d'una tasca concreta. Un cop us adoneu que cada petit pas us acosta a completar el vostre treball, no quedarà rastre de mandra.
