La capacitat d’escoltar l’interlocutor ajuda a construir relacions de confiança i a garantir la comprensió mútua. A més, sense aquesta habilitat, és impossible resoldre eficaçment diversos problemes i conflictes. Aprendre a escoltar no és tan difícil.
No us distreu i mantingueu el contacte visual
Una de les regles bàsiques per a una comunicació eficaç és el contacte visual. És possible que la persona amb qui parleu no el segueixi per diversos motius, però, com a persona que sap escoltar, haureu de prestar la vostra atenció a l’interlocutor. Deixeu de banda diaris, revistes, telèfon, etc., que no us distreguin amb coses estranyes. Aquesta regla no us obliga a seure cara a cara amb l’interlocutor ni a apartar-vos de la vista durant llargues converses. Fins i tot podeu passejar per l’habitació, però quan toca escoltar, mireu la persona, encara que no ho faci. No cal mirar de prop, es pot evitar. El més important és mantenir la vostra atenció i no submergir-vos en els vostres propis pensaments.
No interrompis i no t’afanyis a jutjar l’interlocutor
Un senyal clar d’incapacitat per escoltar és l’hàbit de saltar a conclusions del que diu l’interlocutor. A més del fet que una persona mostra la seva falta d’atenció cap a l’orador, per aquestes accions l’ofèn. Recordeu que la persona amb qui parleu expressa els seus pensaments de manera constant, no podeu saber com acabarà el seu discurs.
No l’interrompis ni el jutges pel que diu, encara que no t’agradin les seves paraules. No precipiteu mai l’altra persona, intentant entendre ràpidament el que volen dir. La gent pot parlar i pensar a diferents ritmes, relaxar-se i escoltar atentament fins al final. Podeu fer preguntes aclaridores, però només durant les breus pauses que farà el vostre interlocutor.
Estigueu al dia de la conversa
Un error bastant comú dels oients és la distracció pels detalls del discurs del parlant, que no estan directament relacionats amb l’essència del que diu. Per exemple, una persona parla d’un conflicte que va tenir amb el seu cap. En el transcurs de la presentació, fa petites divagacions, parlant, per exemple, del temps que hi havia a l’exterior. L’oient s’aprofita d’aquesta digressió i comença a parlar sobre un tema completament abstracte, oblidant el que l’interlocutor li diu. Es tracta d’un clar senyal d’incapacitat per escoltar, que s’ha d’eliminar.
Conserva comentaris
El discurs de l’interlocutor pot ser molt dinàmic i emotiu. En aquests casos, la gent sol necessitar la confirmació que els oients entenen de què parlen. Mostrar-ho, assentir amb el cap al moment adequat o simplement dir que sí, ho entenc, ho entenc o qualsevol altra cosa que s’adapti al context de la conversa. Aquests comentaris mostraran a l’interlocutor que l’escolteu amb molta atenció i que la vostra atenció es dirigeix completament cap a ell.
