Davant de la violència i el dolor, molts de nosaltres experimentem por. Això és bastant natural. Es tracta dels nostres instints naturals d’autoconservació, perquè una persona és un animal, encara que sigui racional. El dolor és el senyal de perill del cos, una part integral de l’essència de qualsevol de nosaltres.
Instruccions
Pas 1
Molts psicòlegs creuen que és gairebé inútil tractar la vostra por, inclosa la por al dolor. Això no és d’estranyar: com més una persona pensa en alguna cosa, intentant controlar-se, més l’absorbeix. Val la pena intentar analitzar el vostre món interior, entendre de què realment temeu i per què. És possible que tingueu por d’un determinat tipus de dolor. Pot ser diferent: dolor físic, mental o potser tingueu por de veure el dolor de la família i els amics.
Pas 2
Intenteu respondre a la pregunta, a què està relacionada la vostra por al dolor? Això us ajudarà a conèixer l'origen del vostre problema. No cal detenir-se en la supressió absoluta de la por. Heu de donar per fet les vostres emocions com a part del vostre món interior.
Pas 3
Suposem que decidiu canviar-vos radicalment, per qualsevol motiu, només cal que reduïu la por al dolor. Podeu utilitzar altres emocions més fortes per assolir el vostre objectiu. Respon la pregunta per tu mateix, què és més fort que la por al dolor? Potser us ajudarà el sentit de la responsabilitat, la ràbia o el desig salvatge d’assolir el vostre objectiu.
A l'antiguitat, els guerrers van suprimir la por al dolor a través d'un gran desig de guanyar. L’orgull, l’esforç per ser millor, l’intent d’afirmar-se … Cada persona, per descomptat, té la seva pròpia emoció màxima que li permet apagar la resta. Aprofiteu aquesta característica de la vostra psique.
Pas 4
Potser teniu por no només del vostre propi dolor, sinó també del dels altres. Es tracta d’un fet bastant comú que us caracteritza com una naturalesa sensible i sensible. La solució al problema passa per una clara comprensió que el dolor és experimentat per tots els éssers vius, això és inevitable. Heu de reconsiderar la vostra actitud davant el dolor, començar a donar-ho per descomptat, com a característica de l’ésser, característica de tot allò que existeix.
Pas 5
El dolor mental és més difícil de tractar que el dolor físic. Si decidiu curar les ferides i mirar cap al futur obertament, sense por, és millor que us adreceu a un especialista o que obriu el cor a un ésser estimat. La conversa directa és el primer pas per superar les barreres i les pors mentals.
