La ment humana es divideix en 2 nivells: consciència i subconsciència. En el moment en què una persona pensa, reflexiona, la ment conscient esdevé un participant actiu d’aquest procés. El següent destí dels pensaments és el subconscient.
La ment subconscient és responsable de diverses emocions. Si els pensaments eren positius, respectivament, les emocions seran les mateixes i viceversa. Es creu que el subconscient és la zona més misteriosa i poc estudiada.
La ment subconscient com a forma de sobreviure
El comportament d’una persona en una situació determinada està determinat pel subconscient. La seva tasca principal és garantir la supervivència del seu propietari en diverses situacions de la vida, incloses les extremes.
Aquest procés està controlat per instints humans, que, al seu torn, formen part del subconscient. En situacions que posen en perill la vida, en primer lloc, qualsevol persona intenta, en primer lloc, salvar la seva pròpia vida i només després altres persones. Això no es pot anomenar egoisme, ja que aquests processos no són controlats per la persona mateixa, sinó per la seva subconsciència. Això és el que la natura ha ordenat.
El subconscient tracta constantment de traduir els pensaments i les idees humanes en realitat. A més, no importa si aquestes idees són optimistes o pessimistes. És un fet provat científicament que en el moment en què els pensaments es transfereixen al subconscient, les cèl·lules cerebrals experimenten canvis.
Succeeix que en qüestió de dies aquest nivell d’intel·ligència pot ajudar a resoldre els problemes d’una persona. També passa que es necessiten mesos i fins i tot anys per resoldre aquest problema.
Engany de consciència
La subconsciència no pot controlar constantment una persona i el seu comportament, i aquí arriba el torn d’un altre nivell de raó, és a dir, la consciència. Per exemple, quan una persona s’enamora, el seu comportament és conduït exclusivament per instints.
En aquest cas, entra en joc la consciència, que comença a inculcar en l’objecte de l’amor qualitats que de fet no posseeix, intentant així fer ideal la imatge d’aquesta persona. La conclusió és que, a causa de la participació de la consciència en el procés d’enamorament, pot durar molt de temps.
Sovint, els mateixos esdeveniments i fets causen pensaments i emocions diferents a les persones. Per exemple, algunes persones associen un hàbit tan comú com fumar amb tranquil·litat i pau. Altres dibuixen al cap una imatge de les terribles conseqüències que poden produir-se com a conseqüència del tabaquisme.
Això es deu al fet que sovint la consciència va contra el subconscient, prenent el costat oposat. Això pot provocar confusió o conseqüències irreparables.
