Sorgeixen conflictes en qualsevol col·lectiu. Es troben a la família, a la feina, entre parents i amics. En aquest cas, es produeix un xoc d’interessos diferents i es fa necessari trobar algun tipus de solució que sigui òptima en aquesta situació.
Instruccions
Pas 1
El conflicte és un fenomen controvertit. De vegades es pot denominar negatiu si els participants es culpen els uns als altres, es barallen i no troben la sortida correcta. Això comporta un deteriorament de les relacions, reclamacions i greuges. Però de vegades aquesta situació permet mirar les coses d’una manera nova, per trobar un enfocament més reeixit del que es suggeria anteriorment. Això passa si els participants busquen una sortida junts, ofereixen idees diferents, combinen les opcions proposades.
Pas 2
La col·laboració consisteix a trobar una solució que s’adapti a totes les parts. Cap dels participants insisteix en la seva posició, sinó que només proposa la seva pròpia solució, afirma la seva visió. Això crea noves oportunitats. Normalment, la simbiosi de diferents punts de vista proporciona vies eficaces per sortir d’aquesta crisi. Aquest mètode és adequat per a equips amistosos, on ningú vol destacar a costa dels altres, on els interessos col·lectius són més elevats que els personals.
Pas 3
L’allotjament també és una bona manera de sortir del conflicte. Aquest mètode s’utilitza quan xoquen els interessos de la direcció i els subordinats. En aquest cas, es pren la posició de qui té més estat o moralment més fort. El segon participant només està d'acord amb l'opinió de la persona autoritzada, sense insistir en les seves opinions. De vegades és més fàcil esquivar l’enfrontament que perdre en una col·lisió amb un oponent desigual. L’adaptació no es pot anomenar debilitat, sovint és una decisió estratègica que permet romandre al lloc de treball, establir relacions d’amistat amb els altres.
Pas 4
El conflicte es pot resoldre mitjançant la coacció. Els participants en aquest esdeveniment es poden veure obligats a seguir una decisió específica. Aquí l'estatus social, la posició, la màxima experiència, la posició més raonada poden servir com a argument de pes. Tenint una determinada prioritat, una persona imposa la seva decisió, és aquesta decisió la que s’accepta com a correcta i sobre això es considera resolt el conflicte. De vegades, aquesta és una variant d’autoafirmació a costa dels altres.
Pas 5
Es pot evitar qualsevol conflicte, simplement no participar en aquesta acció. En aquest cas, no necessiteu expressar la vostra opinió ni presentar arguments. Es tracta d’un comportament savi, perquè no cal que us mostreu. Apte per a persones que no volen fer-se notar, no busquen promocionar les seves idees o simplement no les tenen. Aquest mètode és per a aquells que no tenen grans ambicions o que intenten realitzar-se a través de situacions problemàtiques. De vegades convé a aquells que entenen la manca de sentit de qualsevol enfrontament.
Pas 6
El compromís també ofereix una oportunitat per trobar una bona manera de solucionar les coses. Sembla cooperació, però en aquest cas, cada part fa concessions, rebutja part dels seus requisits o creences. Com a resultat, no sorgeix una idea nova, sinó alguna cosa entremig que s’adapti a totes les parts del conflicte.
