L’activitat de l’empresa depèn principalment de l’equip que hi treballa. L’equip, com tots els mecanismes, no és perfecte i tendeix a trencar-se. Hi poden haver desacords, disputes i conflictes.
El col·lectiu de producció, com qualsevol comunitat de persones, amb objectius aparentment definits clarament: el desenvolupament de productes, la seva implementació, els beneficis i la seva distribució, és un sistema força complex en el qual s’entrellacen diversos interessos.
L’equip té una estructura vertical –administració i intèrprets– i una divisió horitzontal –diverses divisions, caps d’aquestes divisions, empleats ordinaris. En aquest sistema, tant vertical com horitzontalment, poden sorgir contradiccions, explícites o implícites, que de tant en tant es converteixen en confrontació oberta, és a dir, que sorgeix un conflicte. A diferència de les contradiccions existents constantment, el conflicte en ella no dura gaire. L’esclat de passions inflamades s’esvaeix completament o amb prou feines, de manera que en un nou cas “favorable” torna a brotar.
Com a regla general, els conflictes industrials són percebuts negativament per tots els participants i testimonis. El seu resultat és un dany a la causa comuna, relacions mimades entre persones, estrès que danya la salut. Els conflictes són indesitjables; tanmateix, tots els intents d’eliminar els seus fonaments per crear una comunitat “lliure de conflictes” acaben en fracàs. En la recerca de les causes dels conflictes i les formes de resoldre’ls, és desitjable la participació d’un psicòleg. Fins i tot es pot parlar d’una àrea especial de la psicologia: la gestió de conflictes.
Per descomptat, les causes objectives dels conflictes rauen en contradiccions reals entre els interessos dels grups i les persones que formen el treball col·lectiu. Però els factors subjectius també tenen un paper important. Per tant, en una relació cap-subordinat, la competència del cap com a líder, el seu estil de lideratge i les seves qualitats personals són de gran importància. Per part del subordinat, és important: la seva idoneïtat professional, la seva experiència laboral en aquest equip, la seva diligència, el grau de consciència de la seva implicació en la causa comuna i la diferència en la importància dels interessos del grup i els seus interessos personals per a ell. A més, les contradiccions en les relacions d’aquest tipus també depenen de l’atmosfera general que es va establir en un determinat equip quan el conflicte va començar a desenvolupar-se.
