"Som caçadors de fortuna, un ocell de color ultramar …" - una vegada que aquesta cançó del grup "Time Machine" era increïblement popular. Perquè el desig de sort és inherent a l’home per la mateixa naturalesa. Va ser això el que va fer que, antigament, les persones tranquil·les i sense pressa, a més, amb una vida completament organitzada, saltessin de sobte del lloc i es precipitessin a la recerca d’aventures. Navegueu amb fràgils vaixells a través del tempestuós oceà a la recerca del misteriós país "Eldorado". Congelar-se del fred ferotge que extraia or al Klondike. Poseu-ho tot en línia, tant literalment com en sentit figurat.
Instruccions
Pas 1
Sí, no tothom va tenir sort. Per a cada vaixell que creuava la tempestuosa Atlàntica, n'hi havia almenys un que desapareixia sense deixar rastre a l'abisme. Per a cada buscador d’or amb èxit, una dotzena de pobres companys es van quedar sense diners. O fins i tot pagat amb la seva vida. Aquesta és la llei de la natura: algú puja, algú baixa. Però sense aquests temeraris, caçadors de l ’“ocell blau”, la vida s’hauria aturat del tot i s’hauria assecat. No deixem ara els vells temps. Que l’era dels grans descobriments sigui per sempre en el passat. Hi ha poques possibilitats d’agafar “l’ocell de la sort” per la cua?
Pas 2
El modest professor J. K. Rowling es va donar a conèixer a tot el món. I va guanyar més de mil milions. I amb la vostra pròpia ment, amb les vostres mans. Es pot pensar de manera diferent sobre els mèrits literaris dels llibres de Harry Potter. Però el fet que aquest benefici sigui honest, ningú no gosa negar-ho. Fins i tot l’envejós més ardent, amant de comptar els diners a la butxaca d’una altra persona. Però no va poder fer-ho. Aneu a l’escola, poreu els quaderns dels estudiants. I per costum a queixar-se de l’elevat cost, del fet que la vida no és la mateixa, la joventut està completament acomiadada, sempre no hi ha prou diners. I, per descomptat, tapar un govern mediocre! Joan va decidir no transmetre als altres la solució dels seus propis problemes. Ella mateixa va agafar l’ocell de la sort per la cua, que es va convertir en un paó magnífic! Aquí la conclusió és la següent: utilitzeu al màxim les vostres habilitats i la sort us arribarà tard o d’hora.
Pas 3
Poden dir: bé, el Senyor no ha dotat tothom del do d’escriure! I què passa amb aquells que no són capaços d’arribar a dues línies? Penseu, per exemple, en Bill Gates. O sobre una altra persona que "es va fer a si mateix". El més important és entendre que primer tot depèn de vosaltres. I això, segons un savi dit, "l'aigua no flueix sota una pedra estesa". No remugueu, no passeu al ralentí, però intenteu fer almenys alguna cosa.
