Per als pacients amb depressió, l’ajut dels éssers estimats és molt important. I com es proporciona aquesta ajuda determinarà l’èxit en la recuperació. Com ajudar el pacient i no agreujar la malaltia?
Amb la depressió, una persona percep el món i ell mateix molt dolorosament. Una persona amb aquesta malaltia no es pot considerar mandrosa. El pacient simplement no pot tenir cura de si mateix, de la casa i d’alegrar-se. A més de tot això, s’activen les emocions negatives. Una persona només veu el dolent en si mateix i ho veu al microscopi. Per tant, les paraules dels familiars triades incorrectament poden empitjorar la condició.
Què no s’ha de dir
No hauríeu de dir mai el següent:
• "Alguns tenen problemes més greus i no es deprimeixen". La comparació amb la persona que supera amb èxit les dificultats només exacerba la sensació d’inutilitat del pacient.
• "T'entenc, també una vegada vaig tenir depressió i vaig fer front". Normalment, una persona que diu aquestes paraules entén la depressió com el desànim temporal habitual. Fins al final, aquest interlocutor no entén que es tracta d’una malaltia, ni tampoc els seus mecanismes d’acció.
• "Esteu massa embolicat en la vostra malaltia, distreu-vos". L’home ja es culpa de tot. Aquestes paraules simplement poden acabar.
Com pots ajudar
1. Assegureu al pacient que és necessari, valuós, que té excel·lents qualitats. Això s’ha de fer sincerament.
2. És important ser un bon oient. No es pot interrompre el pacient.
3. És molt difícil que una persona amb depressió surti de casa seva, i el moviment i l’aire fresc són essencials. Per tant, ajudeu el pacient a reunir-se i passegeu amb ell.
4. Porta al metge.
5. Obteniu més informació sobre aquesta malaltia. Aquest coneixement ajudarà a proporcionar al pacient ajuda pràctica i ho farà amb veritable compassió.
6. Ajudeu la persona a menjar bé. Aquesta ajuda pot ser cuinar, anar a buscar queviures.
Per ser un veritable amic i donar suport al pacient, heu de recordar que la depressió és una malaltia, no el blues o la mandra. Una persona deprimida es culpa de tot, de manera que no cal avergonyir-lo addicionalment.
Heu de dirigir la vostra energia cap a una ajuda pràctica i demostrar que enteneu que això és una malaltia i no la culpa d’una persona. Lluita amb la persona i sigues un bon oient. No es pot deixar sola una persona deprimida durant molt de temps. Ajudar a veure un psicoterapeuta a temps pot tenir un paper molt important en la recuperació d’una persona.
