Les estructures superficials i les estructures profundes són conceptes que s’utilitzen a PNL per explicar el metamodel d’un llenguatge. Reflecteixen dos estats de pensament: el que experimenta una persona i el que finalment diu.
Alguna vegada us heu adonat que les experiències dins nostre són molt més completes i colorides que les que podem expressar verbalment? Aquesta imatge completa dels nostres sentiments és. Consta de components conscients i inconscients, però, per descomptat, la majoria no és conscient: una enorme capa de sensacions i pensaments està més enllà de les capacitats de la comunicació verbal. L’estructura profunda és el primer pas, encara no format, cap a la formulació final d’una frase i l’expressió de paraules en veu alta o per escrit. - Així és com una persona va formalitzar les seves experiències en una forma verbal. Les paraules parlades o escrites sovint no contenen ni una petita part del que hi havia a les estructures profundes. Com es va esmentar anteriorment, moltes paraules no es transmeten simplement per paraules, però alguns pensaments es perden a causa de tres processos que simulen la forma verbal final del llenguatge: omissió, distorsió i generalització de la informació. La proporció d’estructures profundes i superficials es pot simplificar en qualsevol frase. Per exemple: "Estic estudiant el metamodel" i "Estic estudiant el metamodel". En aquestes frases, el pensament original, és a dir, una estructura profunda, una, però el pensament s’emmarca de maneres diferents. El disseny és l’estructura superficial. L’estudi i la comprensió d’aquests termes són necessaris per dominar els conceptes bàsics de la PNL, en particular la seva teoria fonamental: el metamodel del llenguatge.
