Cada persona ha experimentat depressió almenys una vegada a la vida. Se’n pot beneficiar? És estrany, però val la pena intentar considerar aquesta opció.
Per començar, val la pena esbrinar què és la depressió. La depressió és una de les malalties psicològiques més freqüents actualment. El ritme de vida modern no permet que una persona es relaxi. La feina, les tasques domèstiques, els embussos i fins i tot les opinions dels altres converteixen la seva vida en una bola d’estrès.
Segons les darreres investigacions, la depressió prendrà el lideratge el 2020, superant les malalties cardiovasculars i infeccioses. El setanta per cent dels medicaments farmacològics són antidepressius. La població nord-americana va ser anomenada una vegada la nació "Prozac" pel seu intens ritme de vida. Ara aquest terme es pot aplicar a la majoria de la gent que viu a la "Gran Europa", Àsia i els Estats Units. El flagell del segle XXI, que progressa a una velocitat tremenda i condueix inexorablement a una economia estancada i a un gran nombre de suïcidis creixents.
En adonar-vos d’aquest fet decebedor, ja podeu caure en la depressió d’una existència tan negativa. Però no tot és tan desesperançat com podria semblar. Fins i tot en aquest estat, podeu trobar els vostres avantatges. Hi ha dos tipus de depressió: saludable, que ajuda el malalt a mirar el món des d’un angle diferent, i persistent, derivada de motius associats a la pèrdua d’éssers estimats, manca de descans i processos interminables i malalties que condueixen a la mort. Parlarem del primer tipus, ja que hi ha molt més articles sobre el seu efecte destructiu.
En primer lloc, una persona en estat deprimit ha d’entendre que el patiment forma part de la natura. Per exemple, hi va haver una separació de dues persones estimades. Una part és més sensible i pateix molt més que l’altra. La imatge creada està trencada. En estar enamorat, el malalt no va notar els trets negatius del segon. Però, de sobte, la realitat "es va ensorrar" a una persona i la negació del fet que tot hagi acabat condueix inevitablement a un estancament mental i físic.
