En psicologia, un conflicte s’entén com una situació a l’arrel de la qual existeix una contradicció. Les opinions, els objectius, els desitjos, els interessos de les parts poden divergir. Hi ha cinc estratègies principals per resoldre una situació de conflicte.
El camí que tria cada costat per resoldre la contradicció depèn de tot un conjunt de factors. Això inclou característiques personals, grau de dany causat, disponibilitat de recursos, estat, gravetat del problema, avaluació de les conseqüències.
Estratègia de competició
L'estratègia de rivalitat s'expressa en un intent d'un costat del conflicte d'imposar una solució que sigui beneficiosa per a si mateixa per a l'altra. Aquesta estratègia és adequada per recórrer si la decisió és clarament constructiva. També si es tracta d’un benefici grupal, no d’una persona.
La rivalitat és sovint utilitzada per aquells per als quals un resultat específic és molt important. Aquestes persones estan fermament compromeses amb els seus principis. La rivalitat també es pot utilitzar en absència del temps necessari per implementar una estratègia més fidel.
Compromís i cooperació
Trobar un compromís consisteix en el desig mutu de resoldre el conflicte, cedint-se mútuament. Al mateix temps, els opositors abandonen parcialment algunes de les seves demandes, estan disposats a perdonar i admetre les afirmacions del bàndol contrari. Un compromís serà efectiu si cada part accepta el fet que l’oponent és igual.
La cooperació és una de les millors estratègies de resolució de conflictes. Al mateix temps, les parts discuteixen de manera constructiva la situació, considerant-se mútuament com a aliats. Les dues parts han d'abandonar els prejudicis, ignorar les diferències en l'estatus social de les altres.
Allotjament i evitació
L’estratègia d’adaptació és una negativa forçada o voluntària a lluitar. La part rendible pot admetre els seus errors o la frivolitat del problema. Pot dependre de la part contrària, tenir una bona relació amb ella.
De vegades es recorre a la concessió sota la pressió d’un tercer. També hi ha situacions de conflicte que causen danys importants a les dues parts. En aquest cas, una de les parts pot rendir-se per no perdre-ho tot.
L’estratègia d’evitació s’expressa en evitar resoldre el problema, quan una de les parts intenta sortir de la situació de conflicte amb les mínimes pèrdues. És molt comú evitar conflictes després d’una sèrie de fracassos en l’aplicació d’altres estratègies. Així, s’inicia l’extinció del conflicte.
Un dels opositors pot cansar-se del conflicte, perdre el desig de resoldre la situació. És possible que se li acabi el temps i intenti guanyar temps evitant. De vegades s’utilitza l’evitació quan és necessari fer front a la pròpia estratègia de comportament.
