Antigament, la psique s’identificava amb l’ànima humana. Tot el que existeix al món té una ànima que controla els objectes vius i inanimats independentment del cos. L’ànima humana és una part del món interior que reflecteix el món exterior. La psique rep informació i regula la reflexió, creant la integritat de les manifestacions psíquiques. En el desenvolupament de la personalitat, les contradiccions en la psique humana juguen un paper important, que influeixen en la formació del caràcter.
Instruccions
Pas 1
Les propietats mentals són el resultat de l’activitat cerebral. La psique es forma en el procés de vida i assimilació de la cultura. Inclou la interacció amb les persones, amb la natura, la capacitat de reacció, les sensacions, els sentiments. Alguns paràmetres no poden configurar la psique, sinó que millora constantment. Per comprendre la vostra psique, podeu passar diverses proves psicològiques, per tant, entendreu-vos a vosaltres mateixos, avaluar les vostres capacitats i veure cap a on pot conduir el comportament en determinades situacions.
Pas 2
La psique es divideix en fenòmens. La ciència coneix tres tipus: estat mental, processos mentals, propietats mentals. Tots ells estan interconnectats. Una de les debilitats de la psique és l’addicció. Si una persona és addicta a la nicotina, l’alcohol, les drogues, té fòbies o s’hi influeix, la psique és feble.
Pas 3
Les manifestacions de debilitat mental també es reflecteixen en un son inquiet. Diguem que una persona ha vist prou pel·lícules de terror a la nit, després d’això li costa adormir-se i té malsons tota la nit. De manera similar, aquesta persona percep problemes i estímuls externs. Hi ha ansietat constant, experiències que afecten la vida quotidiana i el son.
Pas 4
Cada persona pot influir en la seva psique, si té fortes qualitats volitives. En cas contrari, la persona està condemnada fins a la mort a tenir una psique subdesenvolupada i a exposar-se a influències externes. Tot i que si mireu el concepte de psique des de l’altra banda, quedarà clar que una persona deixa de ser considerada mentalment normal quan el seu comportament i pensament comencen a anar més enllà de les normes generalment acceptades. Durant milers d’anys d’existència humana, s’han desenvolupat certes regles, trencant les quals una persona rep immediatament l’estigma d’anormalitat mental. Potser la persona és individual, voluntària i no vol acceptar les regles imposades per la societat.
