La soledat és percebuda de manera diferent per diferents persones. Algú veu la necessitat d’aquest sentiment i pot estar sol amb calma. I és que alguns ni tan sols hi pensen. En qualsevol cas, tard o d’hora, una persona s’enfronta a aquest estat. És imprescindible no perdre el cap i mantenir la calma. La història coneix molts casos en què la gent es tornava boja amb la solitud.
Instruccions
Pas 1
En primer lloc, cal percebre la seva soledat com una etapa de la vida. No cal especular sobre causes i conseqüències. Adonar-se de l’essència mateixa de la soledat ja és un gran èxit. Recordeu-vos només que no és interminable i que tot s’ha acabat en un moment. Digueu-vos que podeu fer front a la vostra soledat, que sou una persona forta. No us espanteu.
Pas 2
El següent pas és distreure’s. Si penses constantment en la soledat, per molt forta que siguis, començarà a dominar-te. En aquest moment, podeu pensar en una afició. Cal que busqueu una activitat en què us pugueu submergir plenament. I cal bussejar amb el "cap". No us hauria de preocupar d’altres pensaments. Feu un treball minuciós que requereixi constància. O, al contrari, moure’t tant com sigui possible. Experimenta amb diferents aficions.
Pas 3
Durant la soledat, s’obre una oportunitat per al coneixement i el desenvolupament d’un mateix. Comences a sentir la "veu interior", penses diferent, canvies, creixes. La soledat us ajudarà a veure el món i a vosaltres mateixos des d’una perspectiva diferent. Potser començareu a parlar amb vosaltres mateixos. Aquí és molt important mantenir-se dins dels límits i no deixar-se prendre decisions basades en una discussió amb un mateix. Podeu obtenir consells de vosaltres mateixos, però en cap cas una solució. Això pot estar ple de trastorns mentals.
Pas 4
Val la pena esmentar l’ajut dels psicòlegs. No dubteu a acudir a especialistes i parlar sobre els vostres sentiments i sensacions. Quan no hi ha prou força interna, cal treure-les de l’exterior. Un psicòleg us pot ajudar.
