El desig de ferir els altres normalment es produeix en persones que han experimentat una vegada humiliació i ressentiment. En causar patiment, compensen els seus sentiments d’insuficiència i en reben satisfacció moral.
Per a molts de nosaltres, la imatge d’un sàdic és una persona enfadada amb un rostre torçat de ràbia. Tot i això, a la pràctica sovint no és així. Moltes persones força reeixides i aparentment pròsperes van resultar sàdiques. Com determinar aquestes inclinacions en una persona si no les manifesta obertament? Els mètodes principals inclouen:
1. Fredor emocional, manca d’empatia. El sàdic creu que el món que l’envolta és hostil i tothom el vol humiliar i fer-li mal. Tot i això, això no és res més que la seva projecció emocional subconscient. Creu que totes les persones que l’envolten pensen en les mateixes categories que ell, per tant, creu que ha de ser fort, decisiu i dominador. Els sadistes consideren que les emocions són una manifestació de debilitat. Probablement és per això que, sovint, entre els directius intermedis i superiors podeu trobar persones amb inclinacions similars.
2. Sensibilitat i ganes de venjança. Aquestes persones confien que sempre tenen raó. A més, aquestes persones creuen que tenen el dret a castigar els altres, ja que una vegada els van fer això. Les persones amb inclinacions sàdiques creuen que "un ull per un ull, una dent per una dent", el concepte de perdó els resulta inacceptable.
3. Poder, ganes de manipular. Sovint els sàdics trien una "víctima" per si mateixos i comencen a "educar-la" per ells mateixos. Al cap d’un temps, aquesta persona cau en una completa dependència física i emocional del seu amo. Això ajuda el sàdic a realitzar els seus desigs perniciosos de posseir una altra personalitat en tots els sentits.
Aquest és un dels signes habituals, si trobeu alguna cosa similar en vosaltres mateixos, això no vol dir que tingueu inclinacions sàdiques. Només un psiquiatre experimentat pot determinar-ho, i fins i tot no sempre.
