L’antiga dita Quae nocent docent, que en llatí significa “coses que fan mal, ensenyen”, s’aplica a la descripció de la humiliació. De fet, molt sovint després de les "lliçons del destí" les persones es fan més fortes, adquirint experiència i saviesa vital.
Les paraules i les accions destinades a fer sentir una persona inferior, i també experimentar la por i la inseguretat, s’anomenen degradants. La humiliació, segons els psicòlegs, pot suposar un greu cop per a la personalitat d’una persona, ja que pateix la seva autoestima. Succeeix que una persona és humiliada per privar-la del respecte dels altres. I de vegades, humiliant, intenten augmentar la seva autoestima d’aquesta manera; això indica que el propi tirà s’ha ofès i humiliat més d’una vegada en el passat i ara no és capaç d’aconseguir confiança d’una altra manera, guanyant-la només durant l'assetjament d'altres persones.
Humiliació: por i dolor
Gairebé tothom pot trobar-se en circumstàncies que humilien la dignitat humana: quan s’enfronten a gamberres al carrer, durant conflictes familiars o laborals i amb moltes altres opcions. Tant les paraules com les accions poden humiliar. Si no deixen rastre per a una persona segura de si mateix, poden aixafar moralment i trencar-ne una altra. La humiliació verbal, per regla general, es basa en el fracàs d’una persona en una àrea determinada. Per als homes, per exemple, la insinuació que no és capaç de proveir-se de la seva família o que és un "drap" pot ser humiliant, i per a les dones, els dubtes sobre el seu atractiu o la seva capacitat per ser una bona mestressa de casa i mare.
La humiliació és especialment aguda a l’adolescència, quan els antecedents emocionals són encara inestables i sovint una petita experiència vital i el desig d’afirmar-se no avaluen adequadament el que està passant. Quan els nens són humiliats (malauradament, molts pares en són culpables), les conseqüències poden ser molt llunyanes i desfavorables. En els primers anys de vida, quan els principis bàsics de percepció del món circumdant només s’estan formant en un nen, corre el risc no només d’emmalaltir amb una neurosi, sinó d’obtenir idees equivocades sobre els seus propis punts forts i capacitats. La humiliació no només pot conduir a la neurosi, sinó que també pot alterar la capacitat del nen per avaluar-se adequadament a si mateix i les seves accions, desenvolupant l’autoestima i formant-se. Posteriorment, els nens que van experimentar humiliació familiar durant els primers anys poden repetir un model de comportament similar, "actuant" sobre els seus éssers estimats i descendents.
Moltes persones que han experimentat una humiliació greu o la han experimentat durant molt de temps poden patir problemes greus. Sovint, a nivell inconscient, intenten de qualsevol manera evitar repetir-ho en el futur, començant a evitar la comunicació i esdevenint asocials. Estan reassegurats i sovint ells mateixos no entenen el que esperen humiliació dels altres. En aquests casos, una persona també corre el risc d’enfadar-se i cruelment, compensant les seves pors humiliant els altres.
Com sobreviure a la humiliació i fer-se més fort
Si un incident relacionat amb la humiliació persegueix una persona que afecta la seva autoestima i no pot fer front a la situació pel seu compte, haureu de demanar ajuda als psicòlegs. De vegades, les conseqüències de l'experiència de la humiliació poden ser tan greus que una persona corre el risc de simplement "trencar-se", sense acabar guanyant ni força ni saviesa. Alguns experts recomanen diverses maneres de "esborrar" un incident desagradable de la memòria, imaginant visualment com la imatge es fa rentar per l'aigua, o simplement es fon, dissolent-se en aigua. Podeu imaginar-vos i concentrar-vos en com la imatge del paper es crema o trenca la pantalla en què es mostra l'experiència amb un enorme martell, entre les moltes opcions que teniu per triar la més adequada.
Després d’haver-se desfet dels molestos records que tornen a una persona a un estat d’humiliació, cal treballar simultàniament l’autoestima: intenteu recordar els períodes més reeixits i positius de la vida, “absorbint” l’estat de satisfacció, l’orgull d’un mateix i confiança. És important identificar tots els factors i "pistes" del passat que no us fan sentir segurs i eliminar-los constantment.
